|
Cotino i les víctimes del Metro |
Una vegada més, la premsa diària (Levante, El País) ha donat notícia de la concentració que, com cada dia 3 de cada mes, va celebrar l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (AV3J) el passat diumenge a la plaça de la Mare de Déu de València, en demanda de respostes i responsabilitats per l’accident ocorregut el 3 de juliol de 2006, en el que van morir 43 persones i altres 47 quedaren ferides de diversa gravetat.
Però caldria afegir-hi un detall molt important –en la meua opinió– pel seu significat. Quan faltava un minut per a les 19 hores, hora de la convocatòria i ja amb alguna pancarta mig desplegada, Juan Cotino va creuar la plaça entre els familiars de l’AV3J i va entrar com una exhalació a la Catedral per la mateixa Porta dels Apòstols, on tenia lloc la reunió, sense dirigir ni tan sols una mirada a ningú dels assistents a la concentració.
Juan Cotino és el Vicepresident “social” del Govern valencià. I el seu gest (el seu no-gest) del diumenge ha sigut la més nítida i fidel expressió de l’actitud de tot un equip governant cap a les famílies de les víctimes d’aquella tragèdia: ignorant-los, els desdenyen.
És comprensible, en persona tan religiosa, la seua conducta (abans d’entrar al temple; després, ell sabrà). Si se sent culpable, s’entén que no en volguera saber res; més encara, quan es va trobar aquella gent de manera inesperada. Però si no se sent culpable (que tot podria ser), com pot ser tan destrellatat de no parar-se uns segons a saludar a unes persones que estan vivint un drama personal des de fa més de dos anys? Reconfortar els afligits val molt més que una missa. O no?
4 d’agost de 2008, http://arqr.blogspot.com
El País. Ni las vacaciones ni el calor cambian la cita mensual de los familiares de las víctimas del accidente de metro ocurrido en Valencia hace dos años. Acuden cada día 3, aniversario de la tragedia, a una concentración en la plaza de la Virgen para recordar a los 43 fallecidos y 47 heridos de aquel siniestro. Y mantendrán esa cita hasta que una investigación exhaustiva aclare todas sus dudas en torno al siniestro y alguien asuma la responsabilidad política por las deficiencias de la línea 1 del metro, en la que descarriló el 3 de julio de 2006 el convoy repleto de viajeros al salirse a gran velocidad de una curva.
Una treintena de familiares de las víctimas mantuvieron ayer viva la reivindicación de que la Administración valenciana asuma responsabilidades políticas y se reabra la investigación judicial, cerrada varias veces. Como en otras ocasiones, leyeron un texto en el que recuerdan a los afectados y la falta de respuesta a sus dudas en torno al accidente.
|
Pasqual Requena 
