|
|
|
Rajoy té un ultrademòcrata i encara no ho sap |
Per fi, sembla que Mariano Rajoy se n’ha sortit amb la seua i ha reubicat el Partit Popular al centre de l’espectre polític. Molt bé. Més val arribar tard que no arribar. Certament, la auto-redefinició es produeix amb quatre anys de retard. Un temps massa llarg, massa carregat d’intencions, accions i omissions, que ha derivat en un profund enfrontament social i que ha ferit greument la credibilitat del partit i dels seus dirigents, que ara tindran molta feina per a revertir amb èxit la situació.
L’ala més dura del partit ha estat arraconada, aparentment, i ha quasi desaparegut de la direcció estatal. No obstant això, crida l’atenció alguna presència que pareix o bé un premi de consolació o bé un intent de no enutjar massa a l’anterior líder còsmic. Ara s’inicia el camí per a intentar un nou assalt a La Moncloa en 2012. Hi arribaran els mateixos protagonistes del recent congrés? Hi arribaran sense abandonar la teòrica línia política que s’acaben de marcar? És difícil acceptar que als autèntics munyidors de la crispació i de l’embolic dels últims anys tinguen vertadera intenció de retirar-se.
Quant al nou equip, cal suposar que un Rajoy intel·ligent, si intenta de veres consolidar un Partit Popular de centre reformista, d’idees liberals i d'estil democràtic, ja haurà reparat seriosament en Francisco Camps, capità de la lleial tropa valenciana (“¡Vaya tropa!”, va dir significativament Rajoy durant la batalla Aguirre-Gallardón, fa poc més d’un any).
Un capità, el senyor Camps, capaç de defensar a mort la seua esquadra de les ingerències d'uns familiars que –encara– demanen respostes a l’Administració després de dos anys d'un cert accident de metro que va haver-hi a València amb el resultat de 43 persones mortes i 47 ferides.
Un capità que reivindica amb fidel coherència els nostres drets i continua reclamant, ara que tothom ha acceptat la seua derogació, la conducció d'aigua a Barcelona i la seua conseqüència ineludible: el transvasament de l'Ebre al desèrtic Llevant espanyol.
Un capità que, valerós, s'enfronta a les escomeses insistents d'una hostil Sindica de Greuges, alhora que demostra la seua fe indestructible en la institució de la família, ja que ha decidit la substitució fulminant de la rebel pel marit de la consellera de Turisme.
Un capità que guarda amb talla d'estadista els difícils secrets de govern, negant-se a revelar les despeses públiques de la visita papal a València en 2006.
Un capità que manifesta amb orgull el seu interès a dotar-nos del millor civisme per la via més eficaç, i per a això ha ordenat, a pit descobert, que se'ns impartesca l’assignatura Educació per a la Ciutadania en anglès.
Un capità que, emulant el mateix Rajoy, aspira a la consecució d’una sana convivència ciutadana, mitjançant l'obligatorietat d'un amigable Contracte-Compromís per a la integració d'immigrants en la nostra societat.
Un capità que, en fi, preserva la salut democràtica dels seus súbdits tancant tota televisió (possibles influències del cas Chávez–Radio Televisión de Caracas?) que ataque la pluralitat informativa o que usurpe les nostres arrels: tals serien els casos d'InfoTV a Ontinyent, tancada l’any passat, o de la TV3 en tot el territori valencià, a la que clourà la boca d’ací a molt poc.
Un full de serveis tan brillant i farcit d’actuacions en honor de la democràcia, la llibertat i la coexistència social no mereix caure en l’oblit ni pot deixar de ser recompensat. Militants així són justament allò que el líder nacional necessita per a enfortir un partit centrista, marcar un nou rumb democratitzador i il·lusionar els votants.
Si en el seu dia vam ser capaços d’exportar Eduardo Zaplana, ara és el moment d’exigir que s'exporte el model Camps. ¡JA!
Dilluns 23 de juny de 2008
Pasqual Requena. València
|
|
|
Colabora en la creación de contenidos en barriodelcarmen.net |
Columnistas
 El Caragol, Lola Cubells, Higinio Polo, Terrible, Carlos Martínez, Fernando B Abad, Carlos Liendro, Pasqual Requena, Cristina Escrivá, Gustavo Roig, Ca Revolta, Fernando Mafé, Antonio P. Collado, Revista Al Margen, Palestina LLiure, Terra Crítica, Benjamín Lajo, >>
Recursos Copyleft: 
|
Pasqual Requena 
