|
|
Mentre a d’altres latituds del planeta una explosiva combinació (la força natural de l’aigua i la ruïna de la incompetència humana) provoca monstruoses destrosses en la població, al País Valencià està cada dia esclatant-nos a la cara un altre còctel perillós que agafa l’aigua com a excusa i l’adoba amb enormes dosis d’irresponsabilitat governativa, engrandint poc a poc una escletxa social de magnitud encara desconeguda. I tothom sabem, per experiència, que a un os li calen dècimes de segon per a fracturar-se i tarda molts mesos en curar... i no sempre arriba a curar-se per complet.
Resulta que Francisco Camps acaba de dir: “Desde Jaime I, los valencianos hemos demostrado ser el mejor ejemplo de responsabilidad en gestión del agua y por eso mi gobierno seguirá reivindicando el agua que es justa”. I resulta que Rita Barberá acaba de dir: “Tenemos todo el derecho del mundo a pedir el agua que nos falta”. Devem estar, doncs, en una situació veritablement alarmant de necessitat i alguna cosa se n’haurà de fer.
Hi falta tanta aigua, que Francisco Camps s’oposa amb desesperació i per tots els mitjans possibles a la construcció de les plantes dessaladores que podrien garantir-ne el subministrament a un cost cada vegada més raonable i per a sempre.
Hi falta tanta aigua, que el Partit Popular es va oblidar d’incloure el Transvasament de l’Ebre al ‘Levante español’ dins del seu programa per a les eleccions generals del passat 9 de març.
Hi falta tanta aigua, que Francisco Camps ha renunciat a interposar davant el Tribunal Constitucional el recurs contra el transvasament d’emergència a Barcelona, un recurs del qual havia fet ell mateix promesa solemne fa tres setmanes, presa de visible i santa indignació.
Hi falta tanta aigua, que Andrés Martínez (president de la Junta Central d’Usuaris del Vinalopó i un dels majors agitadors i promotors –junt a les autoritats valencianes– de la croada pro-transvasament de l’Ebre, convocant de manifestacions de les quals ha ocupat la capçalera del braç de l’antic president del Govern i d’altres ministres a Madrid, o de l’Alcaldessa de València o del President de la Generalitat Valenciana) té projectat construir 1.200 cases i un camp de golf sobre terrenys de la seua possessió, en companyia del tenista Juan Carlos Ferrero. És ben sabut que les cases consumeixen molt poca aigua (si de cas, són els habitants els qui tenen la mania de consumir-la) i dels camps de golf, què podem dir: tan sols contaminen una miqueta els aqüífers, però res de l’altre món.
Hi falta tanta aigua, que el mateix Andrés Martínez, en nom de la Comunitat de Regants de Villena que dirigeix, vol firmar un acord amb l’empresa Font Vella per a vendre-li i embotellar anualment 700 milions de litres d’aigua de l’aqüífer de Jumilla-Villena –declarat legalment com a sobreexplotat des de 1987– en una planta que s’alçaria, precisament, dins d’unes terres propietat d’ell i d’un ex-alcalde del PP.
Hi falta tanta aigua, que l’empresa subministradora municipal Emivasa i l’Ajuntament de València consideren de manera oficial que està garantit l’abastiment d’aigua a la ciutat, tant per al rec com per a beure, durant els pròxims 11 anys. I això que València té previst créixer menjant-se 240 hectàrees d’horta i edificant-hi 35.000 noves vivendes.
Hi falta tanta aigua, que la mateixa Emivasa declara en l’última memòria anual que 18 hectòmetres cúbics (el 27% del cabdal de l’aigua total que abasteix) es perden sense remei, degut a les fuites en diversos punts de la xarxa de repartiment.
Davant d’aquest panorama crític, es poden comprendre les reaccions dels nostres governants, en absència d’altres respostes que no es perceben ni pròximes ni possibles.
Pasqual Requena
València, 12 de maig de 2008 |
|
|
Colabora en la creación de contenidos en barriodelcarmen.net |
Columnistas
 El Caragol, Lola Cubells, Higinio Polo, Terrible, Carlos Martínez, Fernando B Abad, Carlos Liendro, Pasqual Requena, Cristina Escrivá, Gustavo Roig, Ca Revolta, Fernando Mafé, Antonio P. Collado, Revista Al Margen, Palestina LLiure, Terra Crítica, Benjamín Lajo, >>
Recursos Copyleft: 
|
Pasqual Requena 
