De l'Espanya que emigra a l'Espanya que acull

Del 27 de maig a 14 de setembre de 2008

Sala Estudi General - La Nau

Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores  i de 16 a 20 hores. Diumenge i festius de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE

Eixida del primer contingent de treballadors espanyols cap a Bèlgica, 1957. Autor: Manuel Iglesias. EFE.

Organització: Fundación Francisco Largo Caballero–Universitat de València

Comissària: María José Millán

“Els espanyols també vam ser emigrants; és més: també vam ser immigrants il·legals. En cerca d’un futur millor vam creuar oceans i fronteres, per començar de nou en un lloc aliè. Espanya ha canviat tant, que avui ens costa reconèixer-nos en la mirada d’aquests altres, els que avui vénen al nostre país amb el mateix propòsit, amb la mateixa història al damunt que fa a penes uns quants anys van portar a sobre milions d’homes i dones espanyols.”

Així comença l’exposició “De l’Espanya que emigra a l’Espanya que acull”, organitzada per la Fundación Francisco Largo Caballero en col·laboració amb la Universitat de València.

La mostra aborda amb rigor i serietat el fenomen migratori a través de més de 500 peces originals, entre fotografies, documents, cartes, revistes, llibres, objectes personals i de diversa índole, procedents de més de 30 arxius públics i privats, nacionals i internacionals. La mostra té per objectiu principal recordar-nos el que vam ser, un país d’emigrants, a fi que la memòria ens ajude a construir el que volem ser, un país de acollida.

Emigrant espanyol a bord del vapor Bayern, amb destinació a Buenos Aires (Argentina), 1923. Col·lecció Crabiffosse Cuesta.

Comiat d’emigrants. Port marítim de la Corunya, 1957. Autor: Manuel Ferrol. Col·lecció Patricia Ferrol.

L’exposició és organitzada en dos grans blocs. El primer s’ocupa de l’Espanya que emigra a través d’un recorregut per set seccions: L’emigració a Amèrica (1882-1935), L’emigració política, Les migracions interiors, L’emigració a l’Europa del desenvolupament (1956-1974), De nou fent les Amèriques, L’emigració temporal i El retorn i la permanència.

La segona part de l’exposició tracta, d’una manera molt àmplia, de la realitat d’Espanya com a país d’acollida i persegueix fomentar l’empatia mostrant les coincidències entre l’experiència vital dels nostres emigrants i la dels immigrants que avui conviuen amb nosaltres.

Com a introducció a l’exposició, el visitant es troba amb la instal·lació “Ulises”, de l’artista Fernando Clavería, formada per les rudimentàries escales fetes amb troncs que van utilitzar alguns immigrants per travessar la tanca de Melilla.

Veremadors espanyols al Centre d’Acollida de Figueres, 1976. Autor. Publio López Mondéjar. Archivo de Carta de España.

Immigrants de diverses nacionalitats emplenant els impresos per acollir-se al procés de regularització de l’any 2000. Autor: J. C. Cárdenas. EFE.

El projecte es completa amb quatre seqüències audiovisuals, amb música d’Amancio Prada i Pablo Guerrero, a més d’imatges inèdites, algunes d’elles restaurades per a l’ocasió; un audiovisual final, una pàgina web i un important catàleg, en el qual han col·laborat destacats especialistes, que va per la segona edició i ja s’ha convertit en llibre de referència sobre el tema.

La mostra “De l’Espanya que emigra a l’Espanya que acull” i el projecte d’investigació que la recolza han estat mereixedors de la medalla d’or de l’emigració del Ministeri de Treball i Assumptes Socials.

Refugiats espanyols creuant la frontera francoespanyola, 1939. Fundació Largo Caballero.