|
|
|
Entre la Zona 30 i la Fórmula 1 |
María Josep Picó, Levante. El circuit de fórmula 1 que acollirà València no convida a alçar el peu de l´accelerador. Ni a fer servir el transport públic. I, menys encara, a pensar en les emissions contaminants que escupen els nostres tubs d´escapament, o en el soroll que...
El circuit de fórmula 1 que acollirà València no convida a alçar el peu de l´accelerador. Ni a fer servir el transport públic. I, menys encara, a pensar en les emissions contaminants que escupen els nostres tubs d´escapament, o en el soroll que provoquen els nostres motors. Quan semblava que l´ajuntament de la ciutat s´havia oblidat per sempre més dels vianants -atesa la escassa superfície d´espais limitats al trànsit o la mancança de carrils bici-, arriba una bona notícia: la limitació de velocitat a 30 km/h en el barri del Carme. Encara que no sé si es pot anar molt més ràpid? és un avanç significatiu, sobretot, perquè el consistori ens fa saber que està treballant-hi.
Les declaracions del regidor de Circulació, Alfonso Novo, que parlen del repte «d´estendre la consciència d´adequar-se a una velocitat més reduïda en determinades zones» em fan oblidar les paraules esfereïdores de la seua companya a l´equip de govern municipal. «No hi ha tradició de moure´s en bicicleta a València», va respondre la regidora de Canvi Climàtic -precisament- i Cicle Integral de l´Aigua, Maria Àngels Ramon-Llin, a la companya Hortensia García, qui amb bon criteri li va preguntar sobre com evitar les emissions d´efecte hivernacle provinents del transport. No, no és per falta de tradició. O ens falla la memòria... Abans de la popularització dels vehicles, tothom anava amb bicicleta i s´hi feien distàncies que avui ens semblen de medalla d´or olímpica. Simplement és qüestió d´infraestructures accessibles per a utilitzar aquest mitjà i, en això, malgrat l´orografia plana de la ciutat i el clima suau, ens estem quedant ben enrere d´altres ciutats espanyoles (i ni parlem d´altres del nord d´Europa).
El retard no es deu a retalls de pressupost, sinó a la manca de valentia política i de coordinació de les administracions locals i autonòmica. De fet, per desenvolupar l´Estratègia Espanyola d´Eficiència Energètica (2004-2012) -coneguda com E4- les comunitats poden subscriure acords amb l´Institut per a la Diversificació i l´Estalvi de l´Energia (IDAE), per tal de posar en marxa mesures com ara bases de bicicletes d´ús públic, cursos de conducció eficient o l´elaboració de plans de mobilitat urbana. Aquesta regulació ha facilitat l´extensió de bicicletes col·lectives a Sevilla, Pamplona, Còrdova o Barcelona -on enguany s´arribarà a les 2.000 unitats distribuïdes en 200 punts.
I la tradició té poc a veure també en casos com ara el de Vitòria, pionera en la promoció dels pedals, i Sant Sebastià, on, abans de convidar a moure´s sobre les dues rodes, s´han preparat les vies públiques i s´han dut a terme plans de conscienciació. També és cert que València aspira a posar en marxa bases bicis -Sevici, Bicing, cada ciutat les bateja al seu estil- perquè ha sol·licitat l´ajuda a l´IDEA. Tanmateix, l´execució es demora, ja que sembla que havien d´estar implantades a l´octubre del 2007.
Un altre model de mobilitat és possible. També, necessari. La Unió Europea calcula que l´exposició a llarg termini a contaminació de partícules per damunt dels nivells permesos en 124 ciutats (on viuen 80 milions d´habitants) pot haver causat unes 60.000 morts a l´any. I València no és la primera, sinó la segona ciutat de l´estat, només per darrere d´Alcorcón (i per davant de Madrid, Terrassa i Barcelona) a superar els valors límits en concentracions d´òxids de nitrogen (dades 2001-2005). Segur que la zona 30 del Carme es un bon auguri tant per al futur de les bicis a València com perquè respirem un aire més saludable.
[
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
]
|
|
|
Colabora en la creación de contenidos en barriodelcarmen.net |
Recursos Copyleft:
|
Circuito Fórmula 1 
