|
|
|
València, ciutat d’oportunitats |
"Visita papal, copa amèrica, fórmula 1, campionat d’atletisme, final de la champions…"
Els darrers temps, les autoritats estan presumint molt d’una València que s’ha convertit en centre de les mirades de tot el món i que, degut a les bondats i atractius que ostenta (òbviament aconseguits per aquelles –les autoritats–), està atraient gran quantitat d’actes magnificents, munificents i espectaculars que la fan capdavantera en turisme, economia, esport… Grans fites, sense dubte. Potser molt centrades sempre en l’àmbit esportiu (o no vam fer gala d’esportivitat durant la gira del pontífex?), però ben notables i impactants en la societat.
Així, València s’hauria convertit en eixa ciutat que aprofita unes extraordinàries oportunitats que no arriben per casualitat, sinó gràcies a l’encertada planificació i intervenció de les citades –aquelles– autoritats. Sens dubte, aquest és el sentir més estès entre la població forana i potser també entre la indígena.
En contrapartida, m’agradaria avui rescatar de l’oblit alguns esdeveniments d’excepcional importància que van tenir a València com a protagonista en el passat, i que les nostres –aquelles– autoritats s’encarreguen, amb pertinàcia digna de millor causa, d’amagar, dissimular o si fóra possible, soterrar de manera definitiva en la desmemòria col·lectiva. Són simplement tres recordatoris, a tall d’exemple. La ciutat –i la seua casa consistorial–, va ser-ne protagonista directa en dues ocasions. I, en una tercera oportunitat, podria haver exercit el seu paper de ‘cap i casal’, el que li correspon en raó de la capitalitat del país i el que li donaria l’autoritat moral per a ser el referent que un país cohesionat necessita; un lideratge, però, que per desgràcia només exerceix per a imposar les seues normes, formes, visions i símbols a la resta de la societat valenciana.
1. València, capital de l’Estat espanyol. Des del novembre de 1936 fins a l’octubre de 1937, el Govern espanyol va traslladar la seua capitalitat a València, degut a les circumstàncies de la Guerra Civil i al despietat setge que patia Madrid. Amb el Govern, tota una plèiade d’institucions, funcionaris, diplomàtics, periodistes... van fer de la ciutat el centre neuràlgic i vital d’un Estat en conflicte. Un altre aspecte ignorat (no per casualitat) per la gran majoria de valencians és el lloc de reunió de les Corts republicanes espanyoles: l’hemicicle de l’Ajuntament de València. El mateix on es reuneix actualment el Plenari d’un consistori que duu endavant, una darrere d’una altra, iniciatives d’alta significació social com ara la construcció d’un circuit de Fórmula 1 en ple casc urbà. Per fortuna, altres propostes, fins i tot assenyalades en aquest lloc web que acull les nostres reflexions, ens permeten evocar la història.
2. València, capital de la llengua catalana. Quants ciutadans coneixen la gran exposició del Diccionari català-valencià-balear , en desembre del 1951? Es tractava de divulgar al gran públic la magna obra que consagrava la unitat de la nostra llengua, amb la presentació del Diccionari acompanyada de bibliografia, mapes i gràfics relatius als territoris del domini lingüístic català. L’objectiu, més enllà de la mostra, era estimular l’afluència de subscriptors que permetera continuar l’onerosa publicació dels volums de l’obra. El recinte on es va instal·lar la magnífica exposició va ser, ni més ni menys, el Pati de Cristalls de l’Ajuntament de València. El mateix on anem a pagar en l’actualitat els nostres impostos per a finançar entitats que neguen les evidències científiques i sembren la discòrdia social. Sort que encara hi ha lluitadors incansables com ara Francesc de P. Burguera, que ens ho recorden i expliquen la involució que hem de patir els valencians.
3. València, capital de la investigació històrica. La proximitat amb Gandia i Xàtiva –ciutats natals de papes i sants– i l’estatus de centralitat de la Comunitat Valenciana, no han estat suficients perquè les autoritats –aquelles– de València encapçalaren els esforços necessaris en l’estudi i difusió al més alt nivell (fins i tot internacional) d’una època convulsa però important en la història universal, quan la família Borja i el seu entorn dominaven un món cristià immers en el trànsit de l’edat mitjana a la moderna i en la creació dels nous estats europeus (Itàlia, França, Alemanya, Espanya). Ha hagut de ser una institució privada (amb el suport, això sí, d’altres institucions públiques no valencianes) qui ha posat en valor aquells personatges, aquella època. Algunes anècdotes són representatives de la desídia pública en el tractament d’aquests fets històrics: amb motiu de l’estrena de la pel·lícula Los Borgia d’Antonio Hernández, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va haver de publicar en novembre de 2006 una nota de premsa per a recomanar oficialment l’ús del cognom Borja en comptes de Borgia, que era una castellanització de l’original. Si busqueu a la pàgina web de la Generalitat Valenciana , tan sols trobareu referències a la citada pel·lícula i a la peça teatral Borja, Borgia de Manuel Vicent. I a la de l’Ajuntament de València no en trobareu ni mitja ni cap (de fet, un esment de l’Agenda que es feia ressò d’una activitat sobre els Borja en el centre Octubre va ser censurada d’arrel; així mateix, hi ha estat censurada i eliminada tota referència a qualsevol pàgina d’internet amb domini .cat).
En matèria cultural, l’acció pública ha de limitar-se a complementar la iniciativa privada? O més bé hauria de ser capdavantera i impulsora en la difusió del saber, de la cultura i de la historiografia? Tenim els mandataris que ens mereixem? Tinc tendència a creure que no, però no ho negaré definitivament fins que hi vinguen uns altres governants i ens demostren el contrari.
València, 13 de gener de 2008
Pasqual Requena |
|
|
Colabora en la creación de contenidos en barriodelcarmen.net |
 El Caragol, Lola Cubells , Higinio Polo, Terrible hechicero anarquista, Carlos Martínez, Fernando Buen Abad , Carlos Liendro, Pasqual Requena, Cristina Escrivá, Gustavo Roig , Ca Revolta, Fernando Mafé, Antonio P. Collado, Revista Al Margen, Palestina LLiure, Terra Crítica, Benjamín Lajo, >>
Col-lectius
Recursos Copyleft: 
|
Pasqual Requena 
