Inicio arrow Cristina Escrivá arrow La del barret frigi
València, Dissabte: 5 Juliol 2008
image

Cristina Escrivá

ENLACES:
Gestors Culturals
Panel de reportes de memoria histórica contados por Cristina Escrivá
images

Dones magnifiques  | Memòria de la mirada | Instituts obrers | COLUMNA
La del barret frigi
La Segona República va nàixer el 14 d'abril de 1931, va ser filla d'un poble que volia un govern moral. No va disfrutar d'una llarga vida, el dia 1 d'abril de 1939, se li va donar per morta a Espanya.
Va ser reflex dels anhels de Llibertat, Igualtat i Fraternitat, de la seua cosina francesa. Successora de la Primera República espanyola constituïda entre febrer de 1873 fins a gener de 1874, i germana de tots els hòmens i dones que desitjaven viure en pau i que havien passat de súbdits a ciutadans de ple dret.
Amb el seu part es va festejar joiosament l'arribada d'un  període que pretenia donar fi a les grans desigualtats socials. Va instituir comportaments democràtics amb principis d'humanitat, cap a un futur que es pensava irreversible. Ella va posar belles paraules en els llavis dels seus representants:


“…jo no faré, ni mes ni menys, que ser conseqüent, fer honor a la meua conducta i a les meues idees, buscar solucions a les necessitats del proletariat i defendre a Espanya les idees democràtiques…”.

image Els seus símbols: dona tocada amb un gorro frigi com a representació de mare pàtria, fogosa, pacífica, alimentadora i protectora dels valors solidaris; bandera tricolor, roja, groga i morada que guiava tots els patriotes en la nova era que començava per a Espanya; escut amb la corona cívica; acords de l'himne de Riego, i una Constitució, nascuda al desembre de 1931,  laica i igualitària respecte a les dones, que gràcies a ella van aconseguir la ciutadania plena amb el dret de vot i la seua presència pública, trencant els rols de gènere així com els tabús conservadors.
Al juliol de 1936, la vil conspiració entre militars, clero i monarquia, la va apunyalar. La sang del poble va regar tot el país.
Ferida, es va traslladar de Madrid a València i després a Barcelona, i amb ella van anar totes les seus de les organitzacions que van desplaçar les seues residències oficials per a estar prop de la llibertat.
L'exili de 1939 va ser el principi de la fi i amb la Constitució de 1978, es va pactar la seua mort definitiva.
Però la República va deixar la seua llavor en les vides de les persones que la van conèixer, transmetent un valuós llegat, la seua verdadera història. Una forma de governar usurpada per les armes, que mai va haver de ser derrotada i que ho va ser injustament. Les noves generacions, progressistes, si per progrés entenem igualtat per a tots, sabran preservar, primer la memòria i després reprendre l'exemple de tants ciutadans i ciutadanes que van defendre el que van creure just.



LA DEL GORRO FRIGIO


La Segunda República nació el 14 de abril de 1931, fue hija de un pueblo que quería un gobierno moral. No disfrutó de una larga vida, el día 1 de abril de 1939, se le dio por muerta en España.
Fue reflejo de los anhelos de Libertad, Igualdad y Fraternidad, de su prima francesa. Sucesora de la Primera República española constituida entre febrero de 1873 hasta enero de 1874, y hermana de todos los hombres y mujeres que deseaban vivir en paz y que habían pasado de súbditos a ciudadanos de pleno derecho.
Con su alumbramiento se festejó jubilosamente la llegada de  un periodo que pretendía dar fin a las grandes desigualdades sociales. Instituyó comportamientos democráticos con principios de humanidad, hacia un futuro que se pensaba irreversible. Ella puso hermosas palabras en los labios de sus representantes:
“…yo no haré, ni mas ni menos, que ser consecuente, hacer honor a mi conducta y a mis ideas, buscar soluciones a las necesidades del proletariado y defender en España las ideas democráticas…”.
Sus símbolos: mujer tocada con un gorro frigio como representación de madre patria, fogosa, pacífica, alimentadora y protectora de los valores solidarios; bandera tricolor, roja, amarilla y morada que guiaba a todos los patriotas en la nueva era que comenzaba para España; escudo con la corona cívica; acordes del himno de Riego, y una Constitución, nacida en diciembre de 1931,  laica e igualitaria respecto a las mujeres que gracias a ella consiguieron la ciudadanía plena con el derecho a voto y su presencia pública, rompiendo los roles de género así como los tabúes conservadores.
En julio de 1936, la vil conspiración entre militares, clero y monarquía, la apuñaló. La sangre del pueblo regó todo el país.
Herida, se trasladó de Madrid a Valencia y luego a Barcelona, y con ella fueron todas las sedes de las organizaciones que desplazaron sus residencias oficiales para estar cerca de la libertad.
El exilio de 1939 fue el principio del fin y con la Constitución de 1978, se pactó su muerte definitiva.
Pero la República dejó su simiente en las vidas de las personas que la conocieron, transmitiendo un valioso legado, su verdadera historia. Una forma de gobernar usurpada por las armas, que nunca debió ser derrotada y que lo fue injustamente. Las nuevas generaciones, progresistas, si por progreso entendemos igualdad para todos, sabrán preservar, primero la memoria y después retomar el ejemplo de tantos ciudadanos y ciudadanas que defendieron lo que creyeron justo.
 
Pon en: Webnews Pon en: Icio Pon en: Yigg Pon en: Digg Pon en: Del.icoi.us Pon en: Reddit Pon en: Netscape Pon en: Yahoo Pon en: Blogmarks Pon en: Diigo Pon en: Technorati Pon en: Folkd Pon en: Google Pon en: Blinklist Information
Social Bookmarking
Colabora en la creación de contenidos en barriodelcarmen.net
 
Recursos Copyleft:
Creative Commons License
images