|
|
Els actuals temps vénen marcant una època d’oberta expansió comunicativa i per tot arreu floreixen mitjans dedicats a la difusió d’informació i a l’expressió d’idees, en totes les plataformes existents: ràdio, televisió, diaris, revistes, internet… En aquest marc, que per les seues característiques resulta difícil de constrenyir de manera efectiva, hi ha qui aprofita el seu poder per a distribuir a voluntat els elements en joc, per
a confeccionar i controlar un mapa a la seua mida i per a assenyalar amb claredat on és la marca que separa l’autoritat dels súbdits. Com a exemple més pròxim en l’espai i en el temps, vegeu la distribució de freqüències radioelèctriques que han dictat en els últims temps certes administracions autonòmiques.
Tot govern, tard o d’hora, es veu obligat a prendre alguna decisió impopular (que de vegades pot arribar a ser rabiosament antipopular). Aquestes decisions, si més no, haurien d’estar fonamentades en la constatació d’un problema real, en la impossibilitat de resoldre’l per vies diferents, i sempre abonant el camí de la negociació i del consens, sense oblidar l’impacte en la població afectada.
A compte d’una d’aquestes actuacions i uns mesos enrere, la dreta espanyola (bé, no sols la dreta) no va perdre l’ocasió d’atacar i vilipendiar el president veneçolà Hugo Chávez. Precisament l’endemà de l’aclaparadora victòria (electoral valenciana) del PP, l’emissora privada Radio Caracas Televisión (RCTV) deixava d’emetre en obert. No se li va renovar la concessió per a continuar utilitzant la freqüència de titularitat pública que venia usant des de 1954 (un assumpte que està en mans del Tribunal Suprem veneçolà) i que a partir d’aleshores passava a estar disponible per a la cadena pública Televisora Venezolana Social (TVes). Chávez va ser acusat d’autoritari, antidemocràtic i totalitari, així com d’atemptar contra la llibertat d’expressió i els drets ciutadans.
Ara mateix i ja al nostre país, un altre president, Francisco Camps, ha decidit fer desaparèixer de les llars valencianes el senyal de l’ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). Això vol dir que ja no veurem TV3 ni els canals subsidiaris 33, 3/24 i 300. El govern valencià, a través del portaveu Vicente Rambla, feia responsables del problema a José Montilla, anterior ministre d’Indústria (avui president de la Generalitat catalana), i a l’actual, Joan Clos (casualment, socialistes els dos). Després explicava: "Mentre no hi haja espai radioelèctric, l’expedient anirà endavant". A finals d’abril, l’amenaça es feia realitat i queia com una llosa sobre els destinataris del càstig: l’expedient, obert a l’entitat Acció Cultural del País Valencià (ACPV) pel funcionament de TV3 sense llicència administrativa, es va resoldre amb una sanció econòmica de 300.000 euros i la clausura dels tres repetidors que feien possible les emissions. Uns repetidors instal·lats fa més de 20 anys i sufragats en gran part gràcies a les aportacions de milers de persones.
El fet que el ministre Clos firmara el passat 20 de juny l’ordre de planificació del segon múltiplex de TDT d’àmbit autonòmic per a la Comunitat Valenciana, justament la solució que reclamava el govern valencià, no ha fet variar la decisió de Camps, que continua insistint en tancar TV3. El fet que la difusa normativa que regula les concessions administratives de l’espai radioelèctric aconselle qualificar l’estatus actual com a al·legal més que no com a il·legal (com desenes d’estacions que funcionen per tot arreu, algunes de titularitat pública), el fet que transmeta en la nostra llengua pròpia convertint-se així en factor de cohesió cultural, el fet que siga una televisió de professionalitat contrastada i amb un grau de competència informativa sovint alabat, el fet que altres administracions manifesten voluntat per a estudiar la reciprocitat que permeta l’arribada del senyal de C9 a altres territoris de l’àmbit lingüístic (Balears i Catalunya)... tot això no ha servit de res.
Qui surt beneficiat d’aquest entestament? D’entrada, un govern que vol deixar ben clar “qui mana ací” i la seua incondicional parròquia. També certs professionals, vertaders malfactors de la televisió valenciana, que veuen desaparèixer amb gran satisfacció el terrible espill de la seua frustració i misèria. Els defensors del secessionisme lingüístic. La incombustible carcúndia local. Qui ix perjudicat del despropòsit? Almenys, tota la gent interessada en l’avanç de la cultura, en la promoció de la seua llengua, en l’accés a una informació bona i diversa, en l’interès per una programació feta amb criteris de qualitat. És desolador que s’escometen prohibicions com aquesta; més quan procedeixen de qui hauria de garantir el progrés social. Amb el seu procedir autoritari, el govern valencià està lesionant el dret a la informació i està desposseint la ciutadania d’una ferramenta bàsica per a la normalització: no sols informativa, sinó també social, cultural i lingüística. El pecat que comet TV3 i que la fa mereixedora d’expulsió de l’espai valencià s’assenta en la seua qualitat i en la llengua que parla.
Tornem al cas de RCTV per fer-hi alguns apunts finals: es tracta d’una cadena privada, propietat del major grup de comunicació pertanyent a l’oposició, que va exercir un paper determinant en l’intent de legitimació del colp d’estat a l’abril de 2002, quan un grup de l’exèrcit, amb la connivència de militars d’alta graduació dels EUA, va intentar derrocar Hugo Chávez i substituir-lo pel líder empresarial Pedro Carmona, que va assumir la presidència durant un breu temps i que avui, pròfug de la justícia, viu asilat a Colòmbia. És molt interessant recordar que, en aquelles poques hores, els ambaixadors d’Espanya i dels EUA van visitar Carmona sense demora i de manera oficial, en un reconeixement de facto de la Junta provisional de Govern.
València, 12 d’octubre de 2007
Pasqual Requena |
|
|
Colabora en la creación de contenidos en barriodelcarmen.net |
 El Caragol, Lola Cubells , Higinio Polo, Terrible hechicero anarquista, Carlos Martínez, Fernando Buen Abad , Carlos Liendro, Pasqual Requena, Cristina Escrivá, Gustavo Roig , Ca Revolta, Fernando Mafé, Antonio P. Collado, Revista Al Margen, Palestina LLiure, Terra Crítica, Benjamín Lajo, >>
Col-lectius
Recursos Copyleft: 
|
Pasqual Requena 
