|
|
|
Agressió a Ca Revolta, agressió al valencià |
Pasqual Requena. L’agressió d’uns joves bàrbars a Ca Revolta, el passat 1 de setembre, és una expressió més de l’estat anímico-cultural actual de la societat valenciana i un símptoma del que ens espera si continua la permissivitat cap a aquesta classe d’actes, que ja s’estan repetint massa en els últims temps.
Els herois en qüestió varen disparar amb una pistola de perdigons que va deixar un bell forat a una de les finestres del bar (això dóna idea de l’extrema perillositat de l’acció) i ho varen acompanyar amb sengles pintades a la façana del casalot de Velluters. Als lemes es podia llegir MAI CATALANS (tant se valdria que hagueren dit ‘Mai australians’; de tota manera, algú podria recordar a aquests valents que, en l’escut de la nació a la que tant s’estimen oferir noves glòries, ells –com tots nosaltres–, estan representats per quatre barres vermelles sobre fons groc, i que la mateixa bandera d’eixa mateixa nació porta els dos colors referits que són, ai!, els de la senyera catalana) i FORA D’ACÍ (a saber si no els agrada el lloc perquè els agafa massa lluny: igual estan reclamant que ens desplacem a la zona de moda, la Ciutat de les Arts, o al carrer Salamanca). La firma amb les sigles R.V. no ens dóna pistes; podria ser ‘Refundació Vicentina’, o ‘Rabiosament Valencianòfils’?.
Siga com siga l’acció té alguns significats d’enorme gravetat. És evident que, encara que amb tota la seua hipocresia denuncien la violència, alguns pensen que aquesta pot ser un mitjà per a aconseguir determinats fins. Cal denunciar que certes associacions (RACV, GAV, Lo Rat Penat...), que inspiren aquest comportaments energúmens, continuen rebent diners a dojo de l’Administració popular: l’última ajuda de la Diputació de València han estat 120.000 euros per a la RACV (que no és precisament el Reial Automòbil Club de València).
Què en diuen, de tot açò, les autoritats autonòmiques i locals? I, per contra, on són les polítiques lingüístiques, fermes, decidides, transversals, que ens permeten fer front a la creixent castellanització (atenció: no sols lingüística)?
La situació actual, derivada de l’abandonament de governs actuals i anteriors, i complementada amb el fort increment durant els darrers anys de la immigració autòctona i forana, ens col·loca en nivells d’aprenentatge i ús del valencià molt preocupants. Després de 24 anys de la Llei d’Ús, als nivells preuniversitaris només el 23,5% d’alumnes estudia en valencià. A la Universitat, millor que no preguntem. I si eixim de les aules i parem orella als patis d’esbarjo dels centres educatius, senzillament el valencià s’evapora.
Quantes pel·lícules en valencià podem trobar a les nostres cartelleres, malgrat alguns esforços recents d’algunes institucions universitàries en aquest sentit?. Quantes emissions de ràdio en valencià, tret de l’oficialista Ràdio 9? Quantes cadenes de televisió en valencià, més enllà de la vomitiva Canal 9 i de l’amenaçada InfoTV? (Capítol a banda el constitueix el cas de TV3, que el govern del PP està a punt de tancar). Quants diaris, revistes o premsa escrita, apart de Saó, El Temps o El Punt? El castellà, en perill? El castellà, denigrat? Però quina broma és aquesta?
L’Administració no adopta mesures, no cuida, no procura fer visible que les persones castellanoparlants haurien de fer un esforç per aprendre el valencià, i que en eixe esforç tindran tots els suports i mitjans necessaris per aconseguir el doble objectiu d’una vertadera integració lingüística (lluny de l’assimilació) i de la preservació i valorització del tresor socio-cultural que suposa una llengua pròpia. Una llengua diferenciada, que és l’essència d’una identitat diferenciada, el seu signe més important i definidor.
Front a tot açò, la resistència del professorat i del moviment d’Escola Valenciana, sumada als esforços individuals de tants usuaris fidels de la llengua i al treball col·lectiu incansable d’algunes associacions i entitats culturals i polítiques conformen la força lluitadora –digna de tots els suports– que caldria veure créixer dia a dia. Dissortadament, en proporció creix més i abans la societat valenciana en el seu conjunt que no aquest sector conscienciat i compromès.
València, 11 de setembre de 2007
La columna de Pasqual Requena en barriodelcarmen.net
|
|
|
Colabora en la creación de contenidos en barriodelcarmen.net |
 El Caragol, Lola Cubells , Higinio Polo, Terrible hechicero anarquista, Carlos Martínez, Fernando Buen Abad , Carlos Liendro, Pasqual Requena, Cristina Escrivá, Gustavo Roig , Ca Revolta, Fernando Mafé, Antonio P. Collado, Revista Al Margen, Palestina LLiure, Terra Crítica, Benjamín Lajo, >>
Col-lectius
Recursos Copyleft: 
|
Pasqual Requena 
