|
|
|
El Rin com exemple per al Xúquer |
Per al riu Xúquer la situació és ben diferent: malgrat els esforços de Xúquer Viu, la pressió social que existeix per recuperar-lo no és suficient, tot i que dóna de beure la ciutat de València, rega el nostre camp, manté viva l'Albufera i fa verd el nostre paisatge, erm i desèrtic sense ell; per la seua banda, cert sector de la classe política, en particular el que ens governa...
Manuel Perucho Pla*
La comparació de tots dos rius pot semblar, a priori, un acudit pel cabal ingent del “Vater Rhein” (Pare Rin, com se l'anomena a Alemanya), comparat amb un riu, el Xúquer, que no arriba a la mar la major part de dies de l'any i que s'ha assecat en el seu curs baix, per primera vegada en la seua història en el darrer any. No obstant aquestes diferències, hi ha un punt on es pot fer una comparació entre l'un i l'altre: l'entorn sociopolític. El present article se centra en aquest punt, en la preocupació o manca d'ella que existeix al voltant d'ambdós rius en la societat i els governs que en són responsables.
En novembre de l'any 1986, un incendi a un dipòsit de l'empresa química suïssa Sandoz va produir l'abocament de quasi 30 tones de pesticides amb una toxicitat elevada al riu Rin. Com a resultat, la mort total de peixos i microfauna des de Basilea fins a Coblença - centenars de quilòmetres riu avall. A més, va quedar prohibit l'ús d'aigua per consum fins la desembocadura del riu, a Holanda.
El Rin, que aleshores era conegut com “el femer d'Europa”, estava tocat de mort. La reacció dels governs dels països que envolten el riu (Suïssa, França, Alemanya i Holanda) va ser ràpida: es va crear la Comissió Internacional per al Protecció del Rin (ICPR), a la que es va encarregar el disseny d'un programa de recuperació del riu.
Després d'una sèrie de reunions, l'any 1987 es va aprovar a Estrasburg el Programa d'Acció del Rin (RAP). Els objectius eren ben clars: recuperar les espècies animals que havien desaparegut del Rin, fer que l'aigua del riu tornara a ser consumible i reduir la quantitat de contaminants dipositats als sediments. Les resolucions i decisions no es van quedar en un no res, sinó que van anar acompanyades de mesures concretes i de fets.
Aquestes mesures incloïen la reducció dels danys per possibles accidents –recordem que entre el 10 i el 20% de la indústria química mundial es troba a les vores del Rin-, desenvolupament sostenible de les àrees d'influència del riu i protecció de les zones al·luvials i prevenció d'inundacions. Precisament la definició acurada dels objectius i els mitjans per aconseguir-los va ser un dels motius de l'èxit del programa. També l'opinió pública, els ajuntaments i, de manera especial, la indústria van col·laborar des del primer moment, incorporant les mesures de seguretat, els filtres i tots els dispositius necessaris per a millorar la situació del riu. Les inversions, al llarg dels primers sis anys de posada en marxa del programa van ser de 13 mil milions d'euros, dels quals 9 van ser destinats al tractament d'aigües residuals que acaben al riu.
El resultat d'aquest esforç ha estat brillant: la qualitat de l'aigua ha augmentat considerablement, la quantitat de la majoria de substàncies declarades com perilloses a l'aigua del riu ha estat reduïda en un 70%; el nombre d'accidents que acaben en abocaments d'aquestes substàncies ha estat reduït a la mínima expressió, i la fauna del riu s'ha recuperat, a excepció de l'esturió, sent tota comestible, excepte l'anguila. En aquest aspecte de la recuperació biològica del riu, s'han construït passos per que els peixos migratoris com el salmó arriben des de la Mar del Nord fins l'alt Rin. Encara resten problemes per resoldre, i algunes substàncies perilloses, com el nitrogen o alguns metalls pesants, es troben per damunt de les concentracions que es marcaren com a objectiu.
Aquestes substàncies arriben al riu via processos de difusió, com l'arrossegament per aigua de pluja, més difícils de controlar. El programa “Rhein 2020” s'encarrega en el present d'aquestos problemes i del desenvolupament sostenible del Rin. En definitiva, es tracta de millorar, d'anar a més i no romandre satisfets amb allò aconseguit fins ara, que és molt.
Per al riu Xúquer la situació és ben diferent: malgrat els esforços de Xúquer Viu, la pressió social que existeix per recuperar-lo no és suficient, tot i que dóna de beure la ciutat de València, rega el nostre camp, manté viva l'Albufera i fa verd el nostre paisatge, erm i desèrtic sense ell; per la seua banda, cert sector de la classe política, en particular el que ens governa, sembla més preocupat per l'aigua que porta l'Ebre que pel riu més important del territori del que és responsable; el regadiu de la Manxa (artificial i mantingut per les subvencions europees) consumeix ja una part important del cabal del riu, gràcies a un pacte nefast entre E. Zaplana i J. Bono; la contaminació s'acumula als sediments de la part baixa del riu perquè els abocaments no cessen i el riu no porta aigua per netejar el seu llit, i, fins i tot, s'ha arribat a assecar al llarg dels darrers mesos, com hem dit abans.
Cal per tant un programa de recuperació del riu que imite allò que es va fer amb el Rin. I cal, primer que res, renegociar el pacte amb la Manxa i evitar que s'ofegue el riu només nàixer. La situació present del Rin demostra que, si hi ha voluntat, és possible. Per tant, els culpables de la més que possible mort del Xúquer si la situació no canvia, seran precisament aquells que no mostren voluntat de recuperar-lo.
Des de Xúquer Viu volem fer una crida a la societat valenciana per que es consciencie de la situació del riu i pressione en la direcció de la seua recuperació. Una societat que ha demostrat en moltes ocasions que no li interessa en absolut el seu patrimoni, autosatisfeta i ignorant de molts fets com és. Necessitem que siga més activa i exigent amb els seus governants i que s'implique en la recuperació del Xúquer. També demanem al govern valencià un canvi d'actitud envers el patrimoni natural i paisatgístic dels valencians, tan important o més com els signes d'identitat que tant els obsessionen. No volem pensar que l'èmfasi en aquestos signes són paraules buides, i per tant ens agradaria que no es menyspreara el patrimoni natural. Si es perd, es perd el referent bàsic que ha determinat i encara determina la vida i cultura del nostre poble.
* Membre de Xúquer Viu. Investigador postdoctoral, Institut Max Planck de Radioastronomia (Bonn, Alemanya) |
|
|
Colabora en la creación de contenidos en barriodelcarmen.net |
Recursos Copyleft: 
|
