Col.lectiu Zapatista ‘El Caragol’

País Valencià (Estat Espanyol)

Un dels atractius turístics més importants de l’estiu mexicà és la festa de la ‘Guelaguetza’ a l’Estat de Oaxaca. Una festa originariamet en la que els pobles indígenes es trobaven e intercanviaven productes agrícoles, artesanals i les seues riqueses culturals, mitjançant la música i les dançes.  Però aquest espai cultural únic i propi es va transformar en un acte folklòric, mercantilizat per la oligarquia empresarial i política oaxaqueña.

Les organitzacions socials, dins de la mobilització permanent neixida l’any passat després de la represió brutal contra el moviment magisterial oposat al govern tirànic de Ulises Ruiz, convocaren per al passat 16 juliol una ‘guelaguetza popular’, com un acte de resistencia i denúncia popular, reivindicant el sentit originari de la festa i denunciant la política neoliberal i la situació permanent de violació de drets humans que està sofrint l’estat.  Aquesta convocatòria és part de tots els esforços fets per la pluralitat de sectors, corrents i persones que crearen la Asamblea Popular dels Pobles de Oaxaca (APPO) i la resta del moviment social oaxaqueño com un intent junt al sindicat de profesors mobilitzat per construir alternatives polítiques i aconseguir l’eixida del govern actual.

La situació a l’interior de l’APPO s’ha tensat per les diferents posicions front a la relació amb els partits polítics i més concretament, per les properes eleccions al congrés estatal (5 d'agost) i municipals (7 d'octubre).

Des dels partidaris a lluitar des de la defensa de l’autonomia i l’autogestió, fóra dels partis polítics, naix un  nou espai plural, format per col.lectius de jovens anomenat ‘Voces Oaxaqueñas Construyendo Autonomía y Libertad’ (VOCAL).  Ells/Elles  reivindiquen l’autonomia com la forma d’organitzar-se i com la base per reconstruir l'estat de Oaxaca.

Malgrat, les diferències polítiques, a les manifestacions continuen participant tots els sectors. El passat dia 16 de juliol quan la ‘calenda’ (fiesta) pacífica  arrivà al ‘Centro del Fortín’, lloc de la Guelaguetza oficial, per poder realitzar la seua festa popular, va trobar la prohibició per part de les forçes de seguretat pública qui resguardaven el Fortín com si es tractara d’una fortaleza i no l’espai del poble. Davant la resistencia del moviment a continuar la festa al carrer, la policia començà les provocacions llançant-los pedres i gasos lacrimògens. Les persones respongueren per defendre’s de la violència represiva.

 Els fets, presentats pels mitjants de comunicació com un enfrontament entre dues parts, va representar novament un altre episodi de represió policial i militar que va justificar la detenció il.legal de manifestants i com en altres ocasions, la de persones que res tenien a vore amb els actes de protesta i que passaven casualment per eixa part de la ciutat. 

També van aprofitar aquests fets per detindre a persones activistes vinculades al moviment com és el cas de Silvia Gabriela Hernández Salinas detesa quan agafaba el transport públic lluny del lloc on es devenien els fets abans narrats.  L’anomenada activista, és  part de VOCAL, i  membres d’aquest espai van assenyalar que la represió contra el seu moviment, independent dels partits polítics està contemplada dins d’un plan de govern per colpejar-los durament. [vore http://www.rebelion.org/noticia.php?id=53873]. De fet, s’ha denunciat també la detenció il·legal de María Guadalupe Sivaja Ortiz, també activista de  VOCAL. Hem de recordar que també està en presó un altre membre actiu d'aquest moviment llibertari, David Venegas, detés il.legalment i acusat de delictes de tràfic de droga, falsos i creats per a ocultar el caràcter polític de la detenció.

Les demandes de democratizació del poble contra un governador dèspota i tirànic ha tingut com resposta la brutalitat policial, i el resultat aquesta vegada ha sigut de 6 ferits (un d’ells molt greu) i aproximadament més de 30 detinguts extrajudicialment. En el cas de les dones probablement hauràn sigut víctimes d’abusos sexuals como ja ve sent costum en els últims episodis de terrorismo d’estat [Vore els IV i V Informe de la Comisió Civil Internacional de Observació pels drets humans http://cciodh.pangea.org ]

Aquest és el Mèxic real, no el que apareix a les agències turístiques. Hui el poble de Méxic, el de baix, està sent oprimit per una política interior que aplica la contrainsurgència davant els moviments socials que lluiten per una vertadera democratizació del pais.

Pel contrari, Mèxic per a la Unió Europea i per a l’Estat Espanyol és un apetitós mercat, ple de recursos naturals sobre els que tenen posats els ulls les transnacionals de capital espanyol, com el cas de Iberdrola en el Istmo de Tehuantepec. El silenci del nostre govern davant l’estat de sitio  que viu Oaxaca val els premis de drets humans rebuts en la seua recent visita, i el 'meravellòs' passeig que s’ha guanyat pel centre ceremonial maia de Chichén Itzà, una de les noves set meravelles del món.

És paradòjic que Zapatero arrive a Mèxic com portador dels ideals republicans però no defensant la esència de llibertat i justícia social que representava la defensa de la república espanyola i que facilità la protecció dels nostres exiliats polítics pel govern mexicà de Cárdenas.

Defendre la lluita dels moviments d'autonomia de Oaxaca o de Xiapas per posar els casos més coneguts, representaria defensar els drets col.lectius desl pobles, posicionar-se per una política internacional compromesa i no per eixe eufemisme ‘progre’ anomenat ‘Alianza de Civilizaciones’ predicat pel president espanyol. No savem com seria el iaio republicà de Zapatero però si de de veritat era un republicà compromés amb la defensa dels drets i antifeixista, vergonya li donaria vore al seu net fent pactes amb un ultraconservador com Calderón que amb l’excusa del narcotràfic està omplint els carrers de l’exèrcit mexicà i està recolzant a  governs com el de Ulises Ruiz.

Aquesta és la ‘alianza de civilizaciones’ del nostre president progresista: ‘Aliaza del poder de los de arriba’. Com deia una ‘maqui’ (guerrillera antifranquista) en una de les seues reunions anuals, 'Zapatero ens ha traicionat perqué té por a la dreta’. I vist això, podem dir que o bé, és un hipócrita més de la clase política existent o com tants d’altres, un cobard que calla davant les tortures i les injustícies que s’estan cometent davant els crits de justícia del poble de Oaxaca.

Aquesta és la nostra política de drets humans, la que converteix als homens i dones que lluiten per la dignitat en delinqüents que mereixen la presó, perquè aquest és el preu del nostre lliure comerç.