Arcàdia -la regió on habitava Pan, el déu de la natura i la vida salvatge, segons la mitologia grega- aludeix el lliure arbitri, al dret a decidir, sobre la quantitat de melmelada que barregem a l´arròs amb llet o sobre l´ús del territori que delimitarà la nostra qualitat de vida.
Fer anar el temps enrere
Si posem una cullerada de melmelada a l´arròs amb llet i remenem es formen uns camins vermells en espirals, idèntics a les òrbites elíptiques que dibuixen els planetes al Sistema Solar. Pero si remenem en sentit contrari la melmelada no es torna a separar, només ho aconseguiríem si férem anar el temps enrere. Aquesta és una de les reflexions de Valentine, una de les protagonistes de l´Arcàdia de Tom Stoppard, que em recorda processos irreversibles de destrucció ambiental. De fet, les línies rectes, paral·leles i perpendiculars que es superposen ara sobre el verd de l´horta, les riberes i la franja costera fan un camí sense retorn: quan les grues desapareguen de l´horitzó no podrem recuperar, mai més, el sòl fèrtil que ha quedat confinat baix del formigó ni la biodiversitat i els beneficis ambientals que aporten aquests ecosistemes.
L´horta que envoltava la marjal dels Moros de Sagunt ha esdevingut una immensa planúria erma, on només sobresurten els fanals ordenats matemàticament que il·luminaran les empreses que s´hi instal·laran en el polígon industrial d´Europa, com va prometre l´expresident Eduardo Zaplana. Aquell espai es podrà remenar, com la melmelada, dinamitar l´asfalt que ja cobreix la zona humida i enderrocar les noves edificacions, però serà difícil que torne al seu passat natural o mínimament antropitzat. Com tampoc es recuperarà la costa d´Alboraia que es vol alliberar dels serveis comercials, però que serà ocupada àmpliament per habitatges.
A Santiago Calatrava sembla que li sedueix la idea de tornar al passat? L´arquitecte de la Ciutat de les Arts i les Ciències considera convenient revisar el paper comercial del port de València, a fi de recuperar el litoral marítim de Natzaret i Pinedo per a la ciutat. Precisament ara que les alqueries i l´horta han estat arrasades per l´avanç de la Zona d´Activitats Logístiques (ZAL). I per si el Camp de Morvedre no en tinguera prou amb l´impacte paisatgístic i ambiental del nou espai industrial, la central tèrmica, la regasificadora, etc., Calatrava proposa -suposem, com altaveu d´algun sector econòmic que se´n beneficiarà- que Sagunt aculla l´expansió portuària de la capital.
Arcàdia -la regió on habitava Pan, el déu de la natura i la vida salvatge, segons la mitologia grega- aludeix el lliure arbitri, al dret a decidir, sobre la quantitat de melmelada que barregem a l´arròs amb llet o sobre l´ús del territori que delimitarà la nostra qualitat de vida.
MARIA JOSEP PICÓ
Levante
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=3594&pIdSeccion=5&pIdNoticia=321060 |
