 Cristina Escrivá
|
|
WALTER REUTER 1906 - 2005 MESTRE DE LA FOTOGRAFIA |
WALTER REUTER 1906 - 2005 MESTRE DE LA FOTOGRAFIA
Cristina Escrivà
W. Reuter va nàixer el 4 de gener de 1906 a Berlín. De família obrera, es va educar en els moviments socials i juvenils berlinesos esquerrans de l'Alemanya de Weimar.
A finals dels anys 20 va documentar la misèria de les famílies proletàries dels afores de Berlín. Treballà per a la revista d’esquerres AIZ (Arbeiter-Illustrierte Zeitung). En 1930, perseguit pels nazis després de publicar fotos de les manifestacions en contra del Partit Nacional Socialista, va eixir del seu país.
Reuter arribà a Espanya al maig de 1933. En 1934 va viatjar a Andalusia, on va participar en les Missions Pedagògiques, treballant en un projecte documental fotogràfic junt amb Federico García Lorca sobre La casa de Bernarda Alba. En l'inici de la Guerra Civil es va enrolar en les milícies malaguenyes de les Joventuts Socialistes Unificades. Va ser un més dels fotògrafs estrangers compromesos amb la causa de l’antifeixisme a Espanya, igual que Robert Capa, Gerda Tare, David Seymour, Hans Namuth i Kati Horna. Defendré a la República amb la seva càmera i va participar en projectes governamentals de propaganda, com el que li portaria en 1937 a València per a realitzar un reportatge sobre l'Institut Obrer, fotografies que Mauricio Amster utilitzaria per a dissenyar un dels cartells que van servir per a divulgar aquesta iniciativa. A l’octubre d'eixe any, amb el trasllat del govern a Barcelona, va anar també a la ciutat comtal, on al maig de 1938 presenta la seva obra en l’exposició de la joventut “L’art al servei del poble”. Va retratar la rereguarda i en particular als xiquets i refugiats que patien les conseqüències de la guerra. Comença així la seva activitat de corresponsal gràfic per a l’agència de notícies Black Star a Nova York i Londres. Les fotografies de Reuter a Espanya es van publicar en Ahora, Diario de la Juventud, entre altres publicacions.
La derrota en 1939 li va obligar a exiliar-se a París. Va aconseguir escapar del domini alemany a França i va arribar a la ciutat marroquina de Casablanca. El van detindre i com a presoner va treballar en el camp de concentració de “Colombe-Bechar” en el Sàhara, construint el ferrocarril transahariano. A l’abril de 1942 va aconseguir fugir i partir cap al Mèxic del Partit de la Revolució Mexicana (PRM) de Lázaro Cárdenas en el vaixell portuguès Sant Thomé. L’acompanyaven la seva primera esposa, Sulamith Siliava, i Jas, el seu primer fill nascut a Màlaga.
Va establir la seva residència en Veracruz, des d'on mantenia contacte amb els republicans espanyols exiliats a Mèxic (entre les seves amistats es compten Max Aub, Luis Buñuel, Rodolfo Halffter i la família del tenor Plácido Domingo). També va mantindre la seva amistat amb el polonès Amster, resident a Xile.
Walter Reuter, perseguit per l'Alemanya nazi, excombatent de la Guerra Civil d'Espanya, supervivent de la Segona Guerra Mundial i de diversos camps de concentració, va morir a Mèxic el 20 de març del 2005 als 99 anys.
L’altura humana de Walter Reuter, ciutadà solidari, actiu fins a la seva mort, el fan digne exemple de lluitador per la justícia social. La seva filla Hely ho recorda com Un home meravellós, amb una llum molt especial.
Cristina Escrivà |
|
|
Colabora en la creación de contenidos en barriodelcarmen.net |
 El Caragol, Lola Cubells , Higinio Polo, Terrible hechicero anarquista, Carlos Martínez, Fernando Buen Abad , Carlos Liendro, Pasqual Requena, Cristina Escrivá, Gustavo Roig , Ca Revolta, Fernando Mafé, Antonio P. Collado, Revista Al Margen, Palestina LLiure, Terra Crítica, Benjamín Lajo, >>
Col-lectius
Recursos Copyleft: 
|
Cristina Escrivá 
