Ecologia

Valoració d'usuari: / 0
PitjorMillor 

Rambla de Bétera-Molí d’Alfara
Diumenge 7 de febrer de 2010
Punt de trobada:
Estació del trenet del Seminari 9,15 h. Ramba de Bètera 9,45 h
Hi haurà DINAR (reserveu), al Polisportiu d’Alfara.
Preu: 12 €   Xiquets: 9 € (cal apuntar-se fins dimecres 3 de febrer)

INFORMACIÓ PRÀCTICA:

- Pujarem a Bétera amb el trenet (teniu en compte que hi ha un canvi de zona)

- La durada prevista de la passejada serà d’unes 3,30 h .

- Baixarem per camins que voregen el barranc, però també per l’interior de la rambla, cal dur un calcer adequat. El peu ha d’anar ben subjecte a la sabata per evitar el risc d’un regiró de peu.

- El ritme serà relaxat, amb freqüents aturades on ens explicaran les característiques geològiques, biològiques i l’acció de l’home sobre el paisatge.

- Pararem a esmorzar  sobre les 11,00 h.  Dueu aigua i recapte.

- Al llarg del trajecte abandonarem la rambla del barranc per visitar una carrasca monumental, la torre Bufilla, on esmorzarem, i el Mas de Moròder, imponent alqueria de principis del s.XX i símbol del dinamisme d'una de les famílies de la burgesia valenciana més importants de la zona.

- És important que avancem agrupats per  poder seguir les explicacions i  ajustar el ritme de la marxa al grup.

- Amb les fotografies farem un reportatge de la jornada. Si dueu càmera digital i el cable de connexió a la TV, veurem les imatges  en la sobretaula del dinar.


MÉS INFORMACIÓ:

Pau MARQUÉS  636 753 001  /  mailto:Pau.Marques@uv.es
Roser SANTOLÀRIA 961 850 215 / mailto:rosersantolaria@hotmail.com


- Per dinar heu d’apuntar-vos fins dimecres 3 de febrer  







“El barranc no és un col·lector, és un riu de vida”

Set anys ja donen perspectiva. L’acció de l’home segueix contumaç a corregir l’orografia en benefici d’un major aprofitament economicista del territori. S’intenen resoldre problemes que una deficient ordenació del territori ha creat; i es busquen solucions que seran l’origen de nous problemes.

Quan pensem en el barranc com un espai natural no pensem en un jardí periurbà, ni en una reconstrucció ideal  i inestable de l’equilibri natural del caixer del Carraixet. De tota manera, qualsevol intervenció que intente millorar les condicions de l’espai serà ben rebuda.

Així i tot, conscients que els problemes del Carraixet no són  puntuals sinó de concepció del que és un barranc com element equilibrador del territori,

MANIFESTEM:
La funció del barranc és canalitzar les escorrenties de la pròpia conca. La irreguralitat d’aquestes en funció de la pluviometria  fan del caixer un territori canviant que necessita una zona d’expansió inundable que hauria de ser preservada.
L’ús abusiu del territori ha restringit la zona delimitada per les motes.  A més, la impermeabilització del territori  (asfaltat dels pobles) i les infrastructures que l’esquarteren (carreteres, nous nuclis urbans: industrials i  residencials) provoquen un augment de la zona d’escorrenties (Nou Palmaret); amb la qual cosa augmenta l’aportació d’aigües i es fa necessari augmentar novament el cabal d’evaquació del caixer.

Un barranc no pot ser el receptor infinit de col·lectors d’aigües que, en circumstàncies normals, no haurien d’evacuar-se, sinó enriquir la capa freàtica i mantenir la humitat necesària del subsòl.

Les macrodepuradores vora  barranc alteraran l’equilibri mediambiental i impediran  l’accés lúdic al seu caixer, una ambició a la qual mai no hauríem de renunciar.  

Per això, una vegada més DEMANEM

que les  administracions  siguen  sensibles al sentit comú que reclama que l’ordenació del territori mai no pot ser  feta contra l’home que hi viu.

Alfara, 7 de febrer de 2010