Articulos actualidad
Ecologia
Menys per a viure millor: “decréixer” amb criteris d'equitat
Ecologia
Menys per a viure millor: “decréixer” amb criteris d'equitat
diumenge, 17 de gener de 2010 13:40
Fa deu anys, centenars de grups ecologistes de tot l'estat vam decidir sumar esforços per a multiplicar la lluita contra el deteriorament ambiental i social i impulsar la construcció d'alternatives que permeteren caminar cap a la sostenibilitat i la justícia. Naixia així Ecologistes en Acció. En el nostre document fundacional destacàvem el moment crític que vivia l'espècie humana i denunciàvem els efectes sobre l'entorn i l'aprofundiment de les desigualtats que causava el sistema socioeconòmic imposat per Occident.
Deu anys després podem comprovar que a escala planetària quasi tots els factors fonamentals per a la vida han anat a pitjor: el clima, l'aigua, l'alimentació, la biodiversitat, la qualitat de l'aire, l'accés a recursos, l'articulació social i comunitària...
Tallers sobre decreixement
Deu anys després podem comprovar que a escala planetària quasi tots els factors fonamentals per a la vida han anat a pitjor: el clima, l'aigua, l'alimentació, la biodiversitat, la qualitat de l'aire, l'accés a recursos, l'articulació social i comunitària...
Tallers sobre decreixement
La humanitat viu canvis sense precedents i cada vegada més accelerats. En els últims 50 anys, els sers humans han transformat els ecosistemes més que en cap altre període de temps comparable de la història humana. No obstant totes les persones depenem de la natura i dels serveis dels ecosistemes per a poder portar una vida digna, saludable i segura. A més, només ara s'estan posant de manifest els verdaders costos associats amb els suposats beneficis d'aquesta transformació a favor d'una minoria de la població mundial.
Ecologistes en Acció recorda que el canvi climàtic avança sense que les actuacions del poder econòmic i els governs desemboquen en una reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle; s'ha posat en perill la producció d'aliments; la biodiversitat disminueïx a un ritme esgarrifós, desapareixent així potencials solucions a malalties, plagues o altres problemes; els recursos s'esgoten, amb especial menció als combustibles fòssils, dels que depén ara mateix el sistema econòmic global; l'accés a l'aigua cada vegada es complica més; i a més, la crisi ambiental es dóna en unes circumstàncies de desigualtat social cada vegada més aguditzada. La crisi és, per tant, ecològica, però també política, econòmica, cultural i social. La crisi ambiental és una crisi moral d'institucions polítiques, d'aparells jurídics, de relacions socials injustes i d'una racionalitat instrumental en conflicte amb la trama de la vida.
Els tímids i escassos avanços en la conscienciació ambiental i en les polítiques posades en pràctica no guarden relació amb la gravetat del problema que tenim davant. Seguim sense afrontar l'element central de la crítica ecologista des de fa diverses dècades: el conflicte bàsic entre, d'una banda, un planeta Terra amb recursos limitats i finits i, d'un altre, un capitalisme globalitzat, basat en la necessitat creixement i acumulació constants, que produeïx un consum energètic a l'alça, i s'ancora en la idea de creixement “sense fi”.
Els recursos que els sers humans utilitzem cada any com a font de materials i energia i com a embornals de residus superen fa temps la producció anual de la Terra. Els càlculs de petjada ecològica mostren que hem sobrepassat els límits que el planeta imposa i ho hem fet a costa de les generacions del futur i de les injustes desigualtats socials en el present, Violant sistemàticament els drets humans de la majoria en el món.
El creixement econòmic, basat en un ús creixent de recursos i en una ingent generació de residus, tal com dèiem fa deu anys, continua sent un problema en un món finit i no un indicador de progrés. Després d'algunes dècades de malbaratament frenètic, els efectes són palpables per a tot el món: desorde climàtic, guerres pel petroli, conflictes per l'aigua, milers de milions de persones empobrides i abocades a emigrar, extinció massiva d'espècies, amenaçant encara més el nostre propi benestar, creixent dificultat d'accés als aliments que afecta en major grau a les persones més empobrides, ciutats contaminades en les que respirar malalta, desocupació i precarietat que augmenten per la crisi financera mundial, estrés, ansietat...
A fi del creixement econòmic, el treball productiu ha sigut portat al màxim culte i va ser acceptat com el “millor que et pot passar”, mentres el treball reproductiu va ser invisibilitzat i generalment dut a terme per dones. El primer ha comportat l'augment de la producció i l'hiperconsumisme. El segon, en canvi, ha tingut com a valor principal l'atenció de la vida. Sota aquesta lògica de domini del productiu, cada vegada es dedica més temps a realitzar treballs que, lluny de cobrir realment necessitats, estan associats a l'estrés, al malestar i a la impossibilitat de portar una vida digna i feliç.
Per a Ecologistes en Acció resulta evident el fet que la societat de creixement ha superat els seus límits. Aquest model, no és desitjable des d'un punt de vista ambiental i social, ja que es troba construït sobre la misèria de la major part dels sers humans i sobre el deteriorament de l'entorn de què depenem. El creixement econòmic no es relaciona unívocament amb el benestar. La guerra o la malaltia, per exemple, són importants negocis que creen creixement monetari, mentre que els seus efectes generen destrucció, dolor i mort.
Ecologistes en Acció considera que decréixer en la despesa global d'energia i materials, així com en la generació de residus no és senzillament una opció, és una necessitat que imposa un planeta amb recursos limitats. Òbviament, qui pot decréixer és qui gasta de forma majoritària els recursos i genera els residus, és a dir, els països més enriquits.
En aquesta reducció de pressió sobre els recursos naturals i els embornals del planeta, la tecnologia i l'ecoeficiència podrien jugar un paper important. No obstant, sent ambdós necessàries, no són suficients. Els exemples d'augments de gasto de matèria i energia associats a la millora de l'eficiència i al progrés tecnològic són nombrosos: mitjans de transport més moderns i eficients permeten l'increment de les distàncies que es recorren; el desenvolupament de l'electrònica crea milers de nous productes que es consumixen en massa; l'estalvi en combustible de cotxes que consumeixen menys queda anul·lat davant de l'augment de la quantitat de cotxes.
Per tant, a l'ecoeficiència li hem d'afegir una reducció significativa. Si les persones volem portar una vida decent en el futur, en un entorn sense violència i en condicions d'equitat, hem de preguntar-nos com reconduir l'estil de vida, de producció, de consum, de transport, d'ocupació del territori, de concentració de poder, cap a la sostenibilitat... Un horitzó de sostenibilitat ambiental i justícia social requerix accions, no sols tècniques, sinó fonamentalment polítiques que suposen canvis radicals.
Per a començar aquest camí és necessari realitzar una revisió dels nostres valors: prioritzar la cooperació davant de la competència, la solidaritat davant de l’egoisme; adaptar les estructures econòmiques i productives al canvi de valors; ajustar la producció i el consum essencialment a escala local; revitalitzar els mons rurals; reduir la mobilitat motoritzada; redistribuir amb criteris ecològics i d'equitat l'accés a recursos naturals i les riqueses; limitar el consum a les capacitats de la biosfera; basar el nostre consum energètic en el sol; tendir cap a béns que duren, que es puguen reutilitzar, reparar i conservar; i reciclar en totes les nostres activitats.
Açò no pot ocórrer sense un replantejament del concepte de treball, de manera que servisca realment per a cobrir necessitats i que incloga el productiu i el reproductiu, perquè, prioritzant sempre aquelles tasques que cuiden la vida, puga ser repartit per igual entre totes i tots.
Ecologistes en Acció considera que si l'actual crisi va ser causada pel ser humà, correspon i és la facultat de la humanitat ser artífex de les solucions. El gran repte del decreixement en els països enriquits és aprendre a produir valor, llibertat i felicitat reduint significativament la utilització de matèria i energia, així com els residus. Es tracta d'aprendre a viure millor amb menys per a poder passar d'una cultura de guerra amb els territoris i el conjunt dels sers vius a una cultura de pau que permeta construir una altra forma d'estar en el món. En aquest interés ens reafirmem i tornem a trobar el motiu de la nostra unió deu anys després.
València a 9 de desembre de 2009
Manifiesto de Valencia
Menos para vivir mejor: “decrecer” con criterios de equidad
Hace diez años, cientos de grupos ecologistas de todo el estado decidimos sumar esfuerzos para multiplicar la lucha contra el deterioro ambiental y social e impulsar la construcción de alternativas que permitiesen caminar hacia la sostenibilidad y la justicia. Nacía así Ecologistas en Acción. En nuestro documento fundacional destacábamos el momento crítico que vivía la especie humana y denunciábamos los efectos sobre el entorno y en la profundización de las desigualdades que causaba el sistema socioeconómico impuesto por Occidente.
Diez años después podemos comprobar que a escala planetaria casi todos los factores fundamentales para la vida han ido a peor: el clima, el agua, la alimentación, la biodiversidad, la calidad del aire, el acceso a recursos, la articulación social y comunitaria...
La humanidad vive cambios sin precedentes y cada vez más acelerados. En los últimos 50 años, los seres humanos han transformado los ecosistemas más que en ningún otro período de tiempo comparable de la historia humana. Sin embargo todas las personas dependemos de la naturaleza y de los servicios de los ecosistemas para poder llevar una vida digna, saludable y segura. Además, sólo ahora se están poniendo de manifiesto los verdaderos costes asociados con los supuestos beneficios de esta transformación a favor de una minoría de la población mundial.
Ecologistas en Acción recuerda que el cambio climático avanza sin que las actuaciones del poder económico y los gobiernos desemboquen en una reducción de las emisiones de gases de efecto invernadero; se ha puesto en peligro la producción de alimentos; la biodiversidad disminuye a un ritmo escalofriante, desapareciendo así potenciales soluciones a enfermedades, plagas u otros problemas; los recursos se agotan, con especial mención a los combustibles fósiles, de los que depende ahora mismo el sistema económico global; el acceso al agua cada vez se complica más; y además, la crisis ambiental se da en unas circunstancias de desigualdad social cada vez más agudizada. La crisis es, por tanto, ecológica, pero también política, económica, cultural y social. La crisis ambiental es una crisis moral de instituciones políticas, de aparatos jurídicos, de relaciones sociales injustas y de una racionalidad instrumental en conflicto con la trama de la vida.
Los tímidos y escasos avances en la concienciación ambiental y en las políticas puestas en práctica no guardan relación con la gravedad del problema que tenemos delante. Seguimos sin afrontar el elemento central de la crítica ecologista desde hace varias décadas: el conflicto básico entre, por un lado, un planeta Tierra con recursos limitados y finitos y, por otro, un capitalismo globalizado, basado en la necesidad de crecimiento y acumulación constantes, que produce un consumo energético al alza, y se ancla en la idea de crecimiento “sin fin”.
Los recursos que los seres humanos utilizamos cada año como fuentes de materiales y energía y como sumideros de residuos superan hace tiempo la producción anual de la Tierra. Los cálculos de huella ecológica muestran que hemos rebasado los límites que el planeta impone y lo hemos hecho a costa de las generaciones del futuro y de las injustas desigualdades sociales en el presente, violando sistemáticamente los derechos humanos de la mayoría en el mundo.
El crecimiento económico, basado en un uso creciente de recursos y en una ingente generación de residuos, tal y como decíamos hace diez años, continúa siendo un problema en un mundo finito y no un indicador de progreso. Después de algunas décadas de derroche frenético, los efectos son palpables para todo el mundo: desorden climático, guerras por el petróleo, conflictos por el agua, miles de millones de personas empobrecidas y abocadas a emigrar, extinción masiva de especies, amenazando aún más nuestro propio bienestar, creciente dificultad de acceso a los alimentos que afecta en mayor medida a las personas más empobrecidas, ciudades contaminadas en las que respirar enferma, desempleo y precariedad que aumentan por la crisis financiera mundial, estrés, ansiedad...
En aras del crecimiento económico, el trabajo productivo ha sido llevado al máximo culto y fue aceptado como lo “mejor que te puede pasar”, mientras el trabajo reproductivo fue invisibilizado y generalmente llevado a cabo por mujeres. El primero ha conllevado el aumento de la producción y el hiperconsumismo. El segundo, en cambio, ha tenido como valor principal el cuidado de la vida. Bajo esta lógica de dominio de lo productivo, cada vez se dedica más tiempo a realizar trabajos que, lejos de cubrir realmente necesidades, están asociados al estrés, al malestar y a la imposibilidad de llevar una vida digna y feliz.
Para Ecologistas en Acción resulta evidente el hecho de que la sociedad de crecimiento ha superado sus límites. Este modelo, no es deseable desde un punto de vista ambiental y social, ya que se encuentra construida sobre la miseria de la mayor parte de los seres humanos y sobre el deterioro del entorno del que dependemos. El crecimiento económico no se relaciona unívocamente con el bienestar. La guerra o la enfermedad, por ejemplo, son importantes negocios que crean crecimiento monetario, mientras que sus efectos generan destrucción, dolor y muerte.
Ecologistas en Acción considera que decrecer en el gasto global de energía y materiales, así como en la generación de residuos no es simplemente una opción, es una necesidad que impone un planeta con recursos limitados. Obviamente, quien puede decrecer es quien gasta de forma mayoritaria los recursos y genera los residuos, es decir, los países más enriquecidos.
En esta reducción de presión sobre los bienes naturales y los sumideros del planeta, la tecnología y la ecoeficiencia podrían jugar un papel importante. Sin embargo, siendo ambas necesarias, no son suficientes. Los ejemplos de aumentos de gasto de materia y energía asociados a la mejora de la eficiencia y al progreso tecnológico son numerosos: medios de transporte más modernos y eficientes permiten el incremento de las distancias que se recorren; el desarrollo de la electrónica crea miles de nuevos productos que se consumen en masa; el ahorro en combustible de coches que consumen menos queda anulado ante el aumento de la cantidad de coches.
Por tanto, a la ecoeficiencia le tenemos que añadir una reducción significativa. Si las personas queremos llevar una vida decente en el futuro, en un entorno sin violencia y en condiciones de equidad, tenemos que preguntarnos cómo reconducir el estilo de vida, de producción, de consumo, de transporte, de ocupación del territorio, de concentración de poder, hacia la sostenibilidad... Un horizonte de sostenibilidad ambiental y justicia social requiere acciones, no sólo técnicas, sino fundamentalmente políticas que suponen cambios radicales.
Para comenzar este camino es necesario realizar una revisión de nuestros valores: primar la cooperación ante la competencia, la solidaridad ante el egoísmo; adaptar las estructuras económicas y productivas al cambio de valores; ajustar la producción y el consumo esencialmente a escala local; revitalizar los mundos rurales; reducir la movilidad motorizada; redistribuir con criterios ecológicos y de equidad el acceso a recursos naturales y las riquezas; limitar el consumo a las capacidades de la biosfera; basar nuestro consumo energético en el sol; tender hacia bienes que duren, que se puedan reutilizar, reparar y conservar; y reciclar en todas nuestras actividades.
Esto no puede ocurrir sin un replanteamiento del concepto de trabajo, de manera que sirva realmente para cubrir necesidades y que incluya lo productivo y lo reproductivo, para que, primando siempre aquellas tareas que cuidan la vida, pueda ser repartido por igual entre tod@s.
Ecologistas en Acción considera que si la actual crisis fue causada por el ser humano, corresponde y es la facultad de la humanidad ser artífice de las soluciones. El gran reto del decrecimiento en los países enriquecidos es aprender a producir valor, libertad y felicidad reduciendo significativamente la utilización de materia y energía, así como los desechos. Se trata de aprender a vivir mejor con menos para poder pasar de una cultura de guerra con los territorios y el conjunto de los seres vivos a una cultura de paz que permita construir otra forma de estar en el mundo. En este empeño nos reafirmamos y volvemos a encontrar el motivo de nuestra unión diez años después.
Valencia a 9 de diciembre de 2008
ACTUALITAT
|