Pasqual Requena

Pasqual Requena

El PP envía una circular para que los suyos digan que no eran estudiantes los que protestaban 
No nos mires, únete - Corte calle Ángel Guimerá
No nos mires únete; El pueblo unido jamás será vencido; Esto nos pasa por un gobierno facha y Estas son nuestras armas, mientras  los jóvenes enseñaban sus libros,  son los gritos de las alumnas y alumnos del IES Abastos, al tiempo que paralizaban por unos minutos la calle Ángel Guimerá. Salud
No ens miris uneix-te; El poble unit mai serà vençut; Això ens passa per un govern fatxa i Aquestes són les nostres armes, mentre els joves ensenyaven els llibres, són els crits de les alumnes i alumnes de l'IES Abastos, alhora que paralitzaven per uns minuts el carrer Àngel Guimerà. Salut
VIDEO
Cortes de tráfico en aledaños de algunos institutos y otros que se van sumando.
Concentración 18 h. frente al Luis Vives.  #PrimaveraValenciana  #YoTambienSoyElEnemigo 

Ver todas las informaciones de las movilizaciones del luis Vives y solidari+s.

Llegiu-ne més: #PrimaveraValenciana Febrer 2012

Pasqual Requena

S'estan multiplicant les queixes per l'augment brutal de la taxa EMTRE-TAMER que ens cobren en el rebut de l'aigua. EMTRE és una societat local (com el teu Ajuntament) que gestiona la reutilització, reciclatge i eliminació dels productes no aprofitables urbans generats en l'àrea metropolitana de València. La pujada pot arribar a ser de més del 300%. La pregunta clau seria si el servei corresponent ha millorat el triple (suposant que anteriorment fóra correcte). Ací hi ha un poc més d'informació al respecte.

Llegiu-ne més: Més sobre la taxa EMTRE-TAMER

Pasqual Requena

Si pagues el subministrament de l'aigua a l'empresa municipal valenciana (als rebuts apareix "EM Valenciana de Aguas SA" i a les factures "Emivasa-Ajuntament de València": deu ser cosa de la famosa transparència municipal), hauràs vist l'increment que ha tingut la factura bimensual, degut a la brutal pujada de la taxa per retirada i reciclatge de residus (la taxa Emtre-Tamer), que en casos com el meu s'ha triplicat.
T'anime a fer una queixa-reclamació a l'Ajuntament de València. Al teu aire o utilitzant el model adjunt que he presentat jo. Atenció als valors de la taxa, que va per trams i haureu de comprovar en els vostres rebuts.

Llegiu-ne més: Queixa a l'Ajuntament per la taxa EMTRE-TAMER

Pasqual Requena

Els valencians, líders una vegada més - Busqueu les coincidències (pistes: Camps, banquillo, juicio, cohecho...)
Descarga las referencias en formato .pdf

Pasqual Requena

El preacord signat el 27 d’abril entre l’Ajuntament de València i l’empresa Expogrupo d’Antoni Mestre per a traslladar l’edificabilitat del seu hotel fora del paisatge Botànic-Jesuïtes és una victòria ciutadana. I com a tal, mereix ser compartida per tota la ciutadania valenciana. En especial pels milers de persones que de manera individual, o agrupades en col·lectius, associacions i entitats de tot tipus, procedents dels àmbits de les ciències, les arts i les lletres o simplement vinculades per la seua sensibilitat, han cregut des del principi en un objectiu clar: la preservació d’un paisatge urbà amb valors arquitectònics, històrics i artístics singulars que el converteixen en un dels més emblemàtics de València. Una part valuosa del patrimoni de la ciutat, digna de perpetuar-se per al nostre gaudi i el de generacions futures.

Llegiu-ne més: Botànic-Jesuites: un Èxit Ciutadà

Pasqual Requena

Pasqual Requena

Què s’han fumat en Microsoft? O què els han donat a fumar?

Pasqual Requena

Salvem el Botànic. Segons els mitjans, des de fa més d'un any el Govern Municipal manté negociacions amb l'hoteler barceloní Antoni Mestre, promotor d'un hotel als terrenys que ocupaven els jardins de joc del Col·legi de Jesuïtes, a la vora del Botànic i del Jardí de les Hespèrides. L'objectiu perseguit és acordar una compensació urbanística en un altre emplaçament que permeta eradicar per sempre l'amenaça edificadora que encara pesa sobre el futur d'eixos terrenys i que, d'executar-se, podria malbaratar eixe paisatge urbà.
No s'ha aplegat fins ací sense esforç. Són ja 15 anys de fonamentada reivindicació ciutadana, una llarga carrera de fons on les raons i la persistència han evitat que el ciment infligira un nou atemptat al patrimoni de la ciutat, mantenint oberta una porta a la rectificació. El treball cívic, aliat amb el temps, ha vençut les reticències i malentesos inicials i ha aconseguit que tot l'arc polític inclós el Govern Municipal (en paraules dels regidors Grau i Bellver, com una voluntat expressa de l'Alcaldia), compartisca la necessitat de culminar el rescat d'eixe paisatge.
El dueño del solar de Jesuitas exige a la Generalitat que le indemnice (premsa)
+ En la pàgina www.salvemelbotanic.org, secció Producció, teniu De Jesuïtes a 'Nuevo Centro' i ahí podeu descarregar el document pdf. També, directament, el podeu baixar des de http://tinyurl.com

Llegiu-ne més: A què espera el rescat Botànic-Jesuïtes?

Pasqual Requena

Llegiu-ne més: No tenen raó

Pasqual Requena

Llegiu-ne més: Promptuari Popular

Pasqual Requena

Llegiu-ne més: Més sobre el Cabanyal

Pasqual Requena

Llegiu-ne més: Que no s'ature la manipulació

Pasqual Requena

Una vez pasadas las elecciones europeas, de nuevo comprobamos la desolación moral e intelectual del paisaje humano que nos toca compartir en esta hora y en esta tierra. A la estulticia e indignidad de la formación ultraconservadora que domina los comicios valencianos desde tiempo inmemorial se une la fe ciega y la obediencia gregaria de una buena parte del electorado (del que va a votar, claro está) y la disgregación suicida del centroizquierda y de la izquierda sociopolíticas. Todo ello tiene sus causas, complejas, que otros sabrán indagar, pero que creo que hunden sus raíces en un pueblo autocomplaciente, ‘meninfot’ y ‘panxacontenta’, del cual acaban siendo un reflejo las instituciones políticas que dicen representarlo. Las escasísimas figuras de la izquierda que han podido destacar excepcionalmente por un análisis más fino de la realidad y por unas propuestas coherentes, poco o nada conocidas públicamente, no se animan a encabezar o a nuclear nuevas formaciones políticas, asumiendo –ellas también– el desencanto generalizado entre la parroquia progresista, ayuna hoy por hoy de la más mínima ilusión colectiva.

Llegiu-ne més: De qué sirve estar harto?

Pasqual Requena

La Sindicatura de Greuges, equivalent al Defensor del Pueblo espanyol i a l’Ombudsman en l’àmbit internacional, té com a funció defensar la ciutadania dels abusos dels responsables polítics. En el nostre cas, de les perversions que puguen cometre la Generalitat, les Diputacions i els Ajuntaments valencians. Està regulada en l’Estatut d’Autonomia, és de designació parlamentària i per al seu nomenament calen dos terços dels vots de les Corts. El Síndic formula advertències, recomanacions, suggeriments i recordatoris. Els seus informes no són vinculants, i no té capacitat de sancionar. Per tant, ara per ara només simbolitza –i per als temps actuals no és poca cosa– el dret de la ciutadania a ser escoltada per algú i a mantenir l’esperança en una conducta correcta de les Administracions públiques. Malgrat les limitacions de la Sindicatura, no és un ornament legal sinó una institució molt important perquè reforça la percepció democràtica de la societat, en origen garantida pel propi text constitucional i pels estatuts autonòmics. Al nostre País ha permès visualitzar i publicitar denúncies que, d’una altra forma, no hagueren estat mai fetes públiques.

Llegiu-ne més: Greuge a la ciutadania

Pasqual Requena

El Tribunal Superior de Justícia valencià ha anul·lat la limitació d’altures (a 5) que el Decret de Declaració del Jardí Botànic de València com a Bé d’Interès Cultural assenyalava per a un possible edifici en els terrenys de Jesuïtes, i revalida les 11 plantes del planejament urbanístic anterior. La Generalitat Valenciana, la part més castigada per la resolució judicial, ja que ha estat acusada de temeritat, desviació de poder, arbitrarietat i incompliment de sentències fermes, no ha considerat oportú recórrer la sentència. Salvem el Botànic sí que ho ha fet. I no precisament en defensa de la Generalitat, sinó per a defensar, com sempre ho ha fet, el paisatge històrico-cultural de Botànic-Jesuïtes i l’esperit de recuperació d’una ciutat més harmònica i amable.

Llegiu-ne més: Una sentència i una abdicació decebedores. I ara, què?

Pasqual Requena

Sort que tenim una governanta que dirigeix la maquinària municipal de la capital amb coherència plena i rigor absolut :

Llegiu-ne més: Sort, sort que tenim

Pasqual Requena

Per a desautoritzar als qui demanem la paralització del Pla del Cabanyal i que els diners de les demolicions es destinen a la rehabilitació integral del barri, l'alcaldessa de València ha tornat a esgrimir, per enèsima vegada, el seu argument suprem: “Sempre hem guanyat les eleccions en El Cabanyal”.



Llegiu-ne més: Aprendre democràcia: opcional o obligatori?

Pasqual Requena

Ya está. Ha sido un gran éxito. La Copa América fue una risa, comparao con esto. Eso sí, ha ganao un brasileño, no podemos ser los mejores en todo. Pero ha sido un grandísimo éxito. Ahora somos un poco más felices. Todos los valencianos. Todos, todos, todos, todos...
Continúa

Pasqual Requena

Una vegada més, la premsa diària (Levante, El País) ha donat notícia de la concentració que, com cada dia 3 de cada mes, va celebrar l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (AV3J) el passat diumenge a la plaça de la Mare de Déu de València, en demanda de respostes i responsabilitats per l’accident ocorregut el 3 de juliol de 2006, en el que van morir 43 persones i altres 47 quedaren ferides de diversa gravetat.
Però caldria afegir-hi un detall molt important –en la meua opinió– pel seu significat. Quan faltava un minut per a les 19 hores, hora de la convocatòria i ja amb alguna pancarta mig desplegada, Juan Cotino va creuar la plaça entre els familiars de l’AV3J i va entrar com una exhalació a la Catedral per la mateixa Porta dels Apòstols, on tenia lloc la reunió, sense dirigir ni tan sols una mirada a ningú dels assistents a la concentració.
Juan Cotino és el Vicepresident “social” del Govern valencià. I el seu gest (el seu no-gest) del diumenge ha sigut la més nítida i fidel expressió de l’actitud de tot un equip governant cap a les famílies de les víctimes d’aquella tragèdia: ignorant-los, els desdenyen.
És comprensible, en persona tan religiosa, la seua conducta (abans d’entrar al temple; després, ell sabrà). Si se sent culpable, s’entén que no en volguera saber res; més encara, quan es va trobar aquella gent de manera inesperada. Però si no se sent culpable (que tot podria ser), com pot ser tan destrellatat de no parar-se uns segons a saludar a unes persones que estan vivint un drama personal des de fa més de dos anys? Reconfortar els afligits val molt més que una missa. O no?
4 d’agost de 2008, http://arqr.blogspot.com

Llegiu-ne més: Cotino i les víctimes del Metro

Pasqual Requena

Rita Barberá ha pronunciat la conferència “Governs d'excel·lència. El cas de València”, en la George Washington University, de Washington (EUA).
“Vinc a Washington a parlar-los de València, la meua gran passió”. L'alcaldessa ha evocat l'origen d'este procés de transformació, amb la seua arribada al Govern Municipal en 1991. “Em doní compte que la meua entranyable ciutat estava apàtica, gris, conformada, sense pols, sense reptes, endormiscada i estancada, després de 12 anys de govern socialista”.

Llegiu-ne més: Governs d'excel·lència. El cas de València

Pasqual Requena

El PSPV-PSOE (Partit Socialista del País Valencià - Partido Socialista Obrero Español) està pensant seriosament en substituir la seua denominació en el proper congrés de setembre, per tal d’eliminar-hi l’expressió País Valencià. Entre d’altres propostes figura Partit Socialista de la Comunitat Valenciana (PSCV). Aquesta humorada no és una idea nova, ni és el major repte que afronten en el moment actual els socialistes valencians, però quan es materialitze significarà un nou punt d’inflexió en la seua història política.

Llegiu-ne més: Cap al desarmement... total?

Pasqual Requena

Per fi, sembla que Mariano Rajoy se n’ha sortit amb la seua i ha reubicat el Partit Popular al centre de l’espectre polític. Molt bé. Més val arribar tard que no arribar. Certament, la auto-redefinició es produeix amb quatre anys de retard. Un temps massa llarg, massa carregat d’intencions, accions i omissions, que ha derivat en un profund enfrontament social i que ha  ferit greument la credibilitat del partit i dels seus dirigents, que ara tindran molta feina per a revertir amb èxit la situació.

Llegiu-ne més: Rajoy té un ultrademòcrata i encara no ho sap

Pasqual Requena

Mentre a d’altres latituds del planeta una explosiva combinació (la força natural de l’aigua i la ruïna de la incompetència humana) provoca monstruoses destrosses en la població, al País Valencià està cada dia esclatant-nos a la cara un altre còctel perillós que agafa l’aigua com a excusa i l’adoba amb enormes dosis d’irresponsabilitat governativa, engrandint poc a poc una escletxa social de magnitud encara desconeguda. I tothom sabem, per experiència, que a un os li calen dècimes de segon per a fracturar-se i tarda molts mesos en curar... i no sempre arriba a curar-se per complet.

Llegiu-ne més: Hi falta tanta aigua!

Pasqual Requena

De vegades vénen ganes de plantejar-se de forma seriosa si la política és un territori de pas -territori incopsable, misteriós, on tot és possible, segons la màxima tòpica- des del qual es pot treballar i millorar l’estat general de les coses per al món futur, o més bé si... “de pas que estic en política vaig a preparar el meu futur per a millorar-lo en general”.

Llegiu-ne més: Acció pública, benefici privat

Pasqual Requena

Durant els últims dies els mitjans informatius estan parlant molt dels problemes endèmics que afecten a tots els serveis sanitaris de l’Estat, tant els que corresponen al Sistema Nacional de Salud com aquells que estan transferits a les autonomies. Massificació, falta d’infraestructures i de recursos humans, precarietat laboral...

Llegiu-ne més: La millor sanitat del món

Pasqual Requena

"Visita papal, copa amèrica, fórmula 1, campionat d’atletisme, final de la champions…"
Els darrers temps, les autoritats estan presumint molt d’una València que s’ha convertit en centre de les mirades de tot el món i que, degut a les bondats i atractius que ostenta (òbviament aconseguits per aquelles –les autoritats–), està atraient gran quantitat d’actes magnificents, munificents i espectaculars que la fan capdavantera en turisme, economia, esport… Grans fites, sense dubte. Potser molt centrades sempre en l’àmbit esportiu (o no vam fer gala d’esportivitat durant la gira del pontífex?), però ben notables i impactants en la societat.

Llegiu-ne més: València, ciutat d’oportunitats

Pasqual Requena

Els actuals temps vénen marcant una època d’oberta expansió comunicativa i per tot arreu floreixen mitjans dedicats a la difusió d’informació i a l’expressió d’idees, en totes les plataformes existents: ràdio, televisió, diaris, revistes, internet… En aquest marc, que per les seues característiques resulta difícil de constrenyir de manera efectiva, hi ha qui aprofita el seu poder per a distribuir a voluntat els elements en joc, per

Llegiu-ne més: Chávez, Camps

Pasqual Requena

Encara no s’han apagat els ecos dels successos del 27M (tant de bo tarden a apagar-se, si això significa que continuem replantejant-nos tantes coses, lluny de l’autocompassió i del desànim) i segueixen desgranant-se opinions, retrets, especulacions…

Llegiu-ne més: Altres factors coelectorals