Actualitat en barridelcarme.net

L’Ajuntament de València ataca amb prohibicions, obstruccionisme i censura l’acte de l’homenatge en les fosses comunes

Actualitat - Memòria

L’acte , en memòria i desgreuge de les víctimes del franquisme llençades als fossars comuns del Cementeri general de València, es celebrarà el diumenge 15 d'abril a les 12 hores . Porta principal del Cementeri.
Acudeix y ajuda'ns a difondre aquesta informació www.forumperlamemoria.org/
   
   

Demanda al Tribunal d'Estrasburg per crims contra la humanitat

Actualitat - Memòria

Demanda del Fòrum per la Memòria del PV contra l'estat espanyol en el Tribunal Europeu de Drets Humans  d'Estrasburg
La denúncia es per genocidi i crims contra la humanitat durant el franquisme i per violació dels nostres drets fonamentals. La demanda ha estat admesa a tràmit.

Llegiu-ne més: Demanda al Tribunal d'Estrasburg per crims contra la humanitat

   

Fraga y el respeto a los muertos

Actualitat - Memòria

Valoració d'usuari: / 1
PitjorMillor 
Pedro María Martínez, 27 años. Francisco Aznar, 17 años. Romual Barroso, 19 años. José Castillo, 32 años. Bienvenido Pereda, 30 años. Murieron el 3 de marzo de 1976 en Vitoria, cuando la policía disolvió a tiros una asamblea de trabajadores en huelga que se celebraba en una iglesia. Fraga era ministro de Gobernación, el máximo responsable político de la policía que abrió fuego. La calle era suya. Ninguno de estos crímenes fue juzgado jamás.

Llegiu-ne més: Fraga y el respeto a los muertos

   

Publicadas en internet centenares de miles de imágenes históricas del patrimonio español

Actualitat - Memòria

Vía Menéame. El Ministerio de Cultura inaugura hoy un espacio web que permite el acceso a la Fototeca del Patrimonio Histórico, compuesta por 400.000 documentos fotográficos, cuya cronología abarca desde los albores de la fotografía, en la segunda mitad del siglo XIX, hasta finales del siglo pasado. Las imágenes ya disponibles a través de Internet son más de 70.000, número que irá ampliándose progresivamente con la digitalización de nuevos fondos de la colección, uno de los conjuntos fotográficos más completos para el estudio y documentación del Patrimonio.
Sigue +
   

La muerte de Durruti

Actualitat - Memòria

   

Personal de l’Ajuntament de València arranquen els cartells que senyalitzaven les fosses comunes

Actualitat - Memòria

Comunicat del Fòrum per la Memòria del País Valencià en relació amb la senyalització de les fosses comunes del Cementeri General de València el dia 1 de novembre de 2011.
Més d’un centenar de persones es reuniren dimarts 1 de noviembre, convocades pel Fòrum per la Memòria del País Valencià, per tal de retre homenatge a les víctimes del genocidi franquista soterrades en les fosses comunes del Cementeri General de València. Familiars de represaliats, membres del Fòrum i ciutadans que, simplement, volien denunciar una vegada més l’existència de les considerades com les majors fosses de tota Europa han senyalitzat amb cartells informatius les distintas seccions, algunes d’elles ja perdudes de manera irreparable per la construcció de nínxols, que la dictadura va utilitzar per llençar els cadàvers de la sagnant repressió que continuà després de la victòria feixista l’1 d’abril de 1939.

Llegiu-ne més: Personal de l’Ajuntament de València arranquen els cartells que senyalitzaven les fosses comunes

   

Senyalització de les fosses comunes del Cementeri General de València

Actualitat - Memòria

Dia: dimarts 1 de novembre a les 10 hores. Lloc: porta principal del Cementeri General de València
Dimarts dia 1 de novembre a les 10 hores anirem al Cementeri General de València a senyalitzar amb cartells i flors les localitzacions de les diferentes fosses comunes.
Ja està bé –ja fa molt de temps que ja està bé- d’infàmies i de tanta vergonya. Que s’assabente tothom del que n’hi ha dins de eixe Cementeri. És per aixó que pacificament i respectuosament, deixarem constància de la realitat que tant s’hi nega, censurant, tergiversant i manipulant tota la realitat que allí s’amaga: els seus 41.020 m2 dividits en 6 immenses fosses comunes a les quals foren tirades 23.661 persones durant el periode més terrorífic del franquisme. Totes elles documentades amb les dades que els propis feixistes van escriure, víctimes de la repressió del genocidi franquista contra la població que havia perdut la guerra.
Per enèsima vegada recordarem amb noms i flors a totes les persones llançades allí per enfrontar-se al feixisme i lluitar per un món millor per a totes i tots. I exigirem, com sempre, la veritat, la justícia i la reparació que continuen negant-se.
No a la campnya de negacionisme i censura de l’existència de les fosses comunes i de les víctimes que hi són.
Per la retirada del monòlit als feixistes sobre la fossa comuna de la Sección 7a dreta.
Anem totes i tots al Cementeri el dia 1 de novembre.
Ver más    
   

38 aniversario del 11S

Actualitat - Memòria

  
Reincidentes Yo pisaré las calles nuevamente  http://www.youtube.com/v/8HEdA6t46X4

  
http://www.youtube.com/watch?v=E6-FfQ1Cze8

  
El mejor discurso de todos los tiempos http://www.youtube.com/watch?v=xmZnI2C_d7Q

  
Ultimo Discurso de Salvador Allende, el 11 Sept 1973 http://www.youtube.com/watch?v=xZeEfXjTNu4
  

   

Retazos históricos de la posguerra, 1939-1953

Actualitat - Memòria

El próximo día 14 de septiembre, a las 20 horas, en el Colegio Mayor Rector Peset, la Fundación Salvador Seguí en colaboración con la Associació Cultural Palmeta, organizan la presentación del libro de Salomé Moltó titulado "Retazos históricos de la posguerra, 1939-1953" La presentación correrá a cargo de Rafael Maestre, José Vicente Martí y la autora.

Llegiu-ne més: Retazos históricos de la posguerra, 1939-1953

   

El viejo libertario del barrio de El Cabanyal

Actualitat - Memòria

Enrique Tarín, 79 años, carpintero.
BELÉN TOLEDO. VALENCIA. PÚBLICO. Enrique Tarín, de 79 años, es una referencia para muchos de los indignados del barrio del Cabanyal, en Valencia. Cuando, sentado en su silla de ruedas, aparece por alguna asamblea de las que se celebran periódicamente, los jóvenes le abren paso y le saludan con afecto. Enrique, al que todos conocen por su apellido, es un histórico de las luchas sociales. De convicciones anarquistas, es uno de los fundadores de la emisora libre valenciana Radio Klara, y también del Ateneo Libertario Al Margen, desde donde se editan libros y se organizan actos culturales. Como habitante del Cabanyal, ha participado en la lucha que mantienen vecinos del barrio desde hace 12 años contra el Ayuntamiento, que pretende derruir 1.600 viviendas para alargar una avenida hasta el mar.
Continúa

   

Just back: unearthing the past in Valencia

Actualitat - Memòria

The winner of our weekly travel writing competition is Thomas Evans for his tale of an encounter with the barflys of Valencia.
The Telegraph

   

Actualitat - Memòria

  
  

   

Homenatge a Pilar Molina

Actualitat - Memòria

Valoració d'usuari: / 1
PitjorMillor 

MUJERES LIBRES. Hace años coincidieron Concha Liaño y Pilar Molina con motivo de la recuperación de la memoria de Mujeres Libres, tarea en la que se había comprometido Pilar. De ese encuentro surgió la promesa de una nueva y larga entrevista. Pilar decidió dejarnos antes de haberla cumplido y, ahora, Concha ha sido entrevistada por Manolo Sanmartín para que su testimonio no se pierda.
El lunes, 13 de junio, en el edificio histórico de la Universitat de València, a las 20 horas, proyectaremos la entrevista, recordaremos el papel transgresor como mujeres y anarquistas de Mujeres Libres y rendiremos nuestro homenaje a la tarea desinteresada e imprescindible de Pilar Molina contando con la presencia de Concha Liaño.
Dilluns 13 de Juny 20h. Forum de Debats, Aula magna. La Nau.

Llegiu-ne més: Homenatge a Pilar Molina

   
   

11 Enero 1933: Ocurrió en Casas Viejas

Actualitat - Memòria

La choza ardió. Antes de comenzar el fuego ya habían muerto dentro el anciano Seisdedos y su hijo Perico. El incendio acabó con la vida de otras cuatro personas: Paco Cruz (también hijo de Seisdedos), Manuela Franco, Manuel Quijada y Jerónimo Silva; antes habían ametrallado a Manuela Lago, de 17 años, y Francisco García, de 18. Serían las tres de la madrugada. El pueblo enmudeció de nuevo. Los guardias pasaron por la fonda y comieron y bebieron. La masacre se saldó con 21 muertos entre asesinados y quemados vivos. Con la "izquierda" pactaron la Ley del Silencio. Incluso al pueblo le quitaron su nombre para que nadie pudiese recordar. Casas Viejas pasó a llamarse Benalup. El presidente del gobierno era Manuel Azaña. El ministro de la Gobernación, Casares Quiroga. * Forum per la Memòria

   

I Jornades internacionals: 'Genocidis i crims contra la humanitat'

Actualitat - Memòria

20 de Novembre 2010
"...Molts dels genocidis ni tan sols apareixen als mitjans de desinformació, qui recorda Darfur?; altres s’obliden quan grans desastres naturals afegeixen més horror a l’exclusió geopolítica (Haití); n’hi ha, fins i tot, alguns que neguen les atrocitats dels anys 30 i 40 en l’Europa Central o el genocidi armeni durant la Gran Guerra anterior. En qualsevol cas, molt poques vegades hom difonen les causes reals de les masacres. Tot sembla indicar que eixa « banalitat del mal », de la qual parla H. Arendt, té inquietants seqüeles i contínues ramificacions, a les quals, sens dubte, cal afegir la desmemòria, la contínua ocultació dels fets i dels seus respnsables, cas, sense anar més lluny, del genocidi franquista...". Lloc : Societat Coral El Micalet, Guillem de Castro, 73.
+ Veure Introducció, programa, participants (català-castellano)
Transmissió en directe de les Jornades per internet
Aquellos que no puedan asistir presencialmente a las jornadas, tendrán la posibilidad de seguir las conferencias en directo a través de internet mediante un servicio de livestreaming. Asimismo, los espectadores/as virtuales podrán participar, haciendo preguntas durante el apartado de intervenciones, a través de un chat que permite el feedback entre el público y los respectivos ponentes. Para acceder a este servicio de retransmisión online, sólo debéis hacer clik en este enlace http://www.livestream.com/forummemoria dentro del horario marcado de la Jornada ,  de 10 a 19,30 horas (horario vigente en el estado español) o dirigiros a las diferentes planas webs de las entidades y asociaciones convocantes.

Llegiu-ne més: I Jornades internacionals: 'Genocidis i crims contra la humanitat'

   

Amigas y amigos de los institutos obreros

Actualitat - Memòria

Una buena noticia, la       Asociación Cultural Instituto Obrero va a abrir un local en Paterna (Valencia). En él tendremos el archivo y entre otras actividades organizaremos tertulias y fiestas de la lectura.
¿Por qué no te haces socio? Si lo haces contribuirás a la difusión de los ideales republicanos que se practicaban en estos centros de enseñanza. Necesitamos amigas y amigos.

Llegiu-ne més: Amigas y amigos de los institutos obreros

   

A José Peirats (1908-1989), que fue ladrillero y periodista obrero antes...

Actualitat - Memòria

... de convertirse en uno de los mejores especialistas del anarquismo español, se le ha citado a menudo en las columnas de À contretemps, y lo hemos hecho como mínimo por dos motivos. El primero, porque, durante los años 1930, su existencia militante le colocó, como redactor que fue de Solidaridad Obrera, en el meollo de una « gimnástica revolucionaria » que desembocaría, en julio del 36, en un proceso revolucionario de una amplitud sin igual. Esta revolución, que sigue alimentando –pero también cuestionando– el imaginario libertario, Peirats la vio amanecer, y luego, presa de una infernal lógica de guerra, apagarse inexorablemente. El segundo (motivo), porque decidió hacerse él mismo su escrupuloso historiador al producir, en los años 1950, una obra crítica de una enorme calidad analítica y documental –La CNT en la Revolución española [1]–, de un alcance decisivo para la época. La rectitud sin fallos de la que hizo gala cuando la CNT faltó, en diversos momentos de su historia, contra los principios fundamentales que la regían, y el rigor intelectual con el cual intentó comprender las causas de esas desviaciones convierten a Peirats en uno de los personajes más singulares, y sin lugar a dudas uno de los más dignos de elogios, de una generación militante hoy desaparecida.

+ Continúa leyendo este material de Freddy Gómez, descarga documento en .pdf

   

Labordeta

Actualitat - Memòria




 Quién te cerrará los ojos.
Labordeta muere a los 75 años. 3 poemas.
 
   

Lo abracadante fué en Casas Viejas...

Actualitat - Memòria

La derecha se unió a la izquierda ante el crimen de Casas Viejas. Se procesó al capitán Rojas, ante cuyas declaraciones hubo de procesar también al director general de Seguridad. Éste dijo que había recibido órdenes concretas del ministro de la Gobernación (Casares Quiroga), quien las había obtenido del propio jefe del gobierno (Azaña). Pero no se pasaría más adelante. Las órdenes de arriba habían sido: “Ni heridos, ni prisioneros: tiros a la barriga”

+ Fòrum per la Memòria PV
   

Actualitat - Memòria

 yes man
Pulsa la imagen para ver el video
Colectivo Roig i Negre. "Història d´una anarquista" (An anarchist´s story, 2007) és un documental de Mark Littlewood, coproduït per Televisió de Catalunya i BBC Scotland, que explica a través d'acurades reconstruccions, abundant material d'arxiu i les intervencions de prestigiosos especialistes la història d'una jove periodista i anarquista escocesa que en va ser testimoni de primera fila de la guerra civil espanyola: Ethel MacDonald.
  
   

Mahfud Ali Beiba

Actualitat - Memòria

Mahfud fue un dirigente de principios que creció tejiendo las estructuras de la organización política saharaui desde su nacimiento en los últimos años del ocaso colonial español en el Sahara, después de un siglo de dominio. Treinta y cinco años de su vida los consagró a una lucha de principios que abrazó desde su primera simbiosis estudiantil en los años setenta. En la historia de África, en sus procesos políticos y de liberación, muchas veces se ha repetido el despuntar de genios, guías políticos, que veían terminar felizmente los procesos de liberación de sus países cuando los saharauis empezaban la lucha por su independencia. Personajes como Nelson Mandela, Luali Mustafa Sayed, Julius Nereire, Patricio Lumumba, Amilcar Cabral, Hauari Bu Mediane, Agostinho Neto, Samora Machel u Oliver Tambo, el caso biográfico más parecido en trayectoria política a Mahfud Ali Beiba, el hombre que con su firme visión se marchó viendo con optimismo el futuro de su pueblo. “Veo el futuro con mucho optimismo. Hoy por hoy se ha consolidado la identidad saharaui, el derecho de ésta no se ha podido eclipsar”.

Llegiu-ne més: Mahfud Ali Beiba

   

Valentín González

Actualitat - Memòria

Hoy 25 de junio a las 18h, la Confederación General del Trabajo homenajea a Valentín González ante la puerta del Mercado de Abastos  
Valentín González, un joven de 20 años y afiliado a la CNT, falleció el 25 de junio de 1979 durante una huelga de trabajadores de la colla del Mercado de Abastos en exigencia del pago de salarios atrasados. Lo que era una pacífica movilización obrera se convirtió en un infierno de golpes y gases lacrimógenos cuando la Policía decidió disolver la protesta. Valentín quiso proteger a su padre al grito de “No peguéis a mi padre” y un agente le disparó a bocajarro una pelota de goma que le segó la vida.

Llegiu-ne més: Valentín González

   

Indígenas trabajaban dos meses cada cuatro años

Actualitat - Memòria

“La sociedad contra el Estado” -primer volumen de la naciente editorial chilena Hueders- es el libro clave de Pierre Clastres (1934-1977), antropólogo que “abrazó el anarquismo” y que murió en un accidente de tránsito. Antes, se dedicó a investigar exhaustivamente las formas de vida de las sociedades primitivas. En este extracto habla de los hábitos laborales de indígenas americanos.
Si en nuestro lenguaje popular decimos “trabajar como negro”, en América del Sur por el contrario se dice “flojo como indio”. Entonces, una de dos: o bien el hombre de las sociedades primitivas, americanas y otras, vive en economía de subsistencia y pasa la mayoría del tiempo en busca del alimento; o bien no vive en economía de subsistencia y puede permitirse ocios prolongados fumando en su hamaca. Es lo que sorprendió a los primeros observadores europeos de los indios de Brasil. Grande era su reprobación cuando constataban que los mocetones llenos de saludos preferían emperifollarse como mujeres con plumas y pinturas en lugar de transpirar en sus huertos.
Poesiasalvaje
 
   

En memoria de Isolda Bohler

Actualitat - Memòria

El  pasado día 23 de abril, nuestra compañera Isolda faltó a su cita de los viernes con sus amigos Eduardo y Carmen. El domingo, extrañados de no haber podido contactar con ella, se preocuparon y se descubrió el fatal desenlace. Isolda, con 55 años recién cumplidos y de puntualidad germánica, ya no podrá reunirse con nosotros.
Instituto para Obreros
  
   

Nada queda del patrimonio cultural de los árabes

Actualitat - Memòria

Levante. J. B. VIÑALS. Por varios documentos sabemos cómo se encontraba la torre de la Unión en sus postreros momentos del s. XVIII: "Estaba bastante deteriorada, aunque podía perfectamente apreciarse su estructura original. Fue construida a base de mampostería, de planta ligeramente rectangular, con fachadas sensiblemente trapezoidales, y la parte superior estaba muy deteriorada."

Llegiu-ne més: Nada queda del patrimonio cultural de los árabes

   

30.000 niñ+s robados

Actualitat - Memòria

Nuevatribuna.  Miles de niños robados, ultrajados, con nuevos apellidos, identidades, lugares de origen. Miles de personas que ya superan los cuarenta años y que continúan con su vida sin conocer quiénes son, amparados bajo un engaño que ni el Estado español ni las autoridades pertinentes quieren desenmascarar.
Lo llevaron a bautizar y no me lo devolvieron. Yo reclamaba el niño, y que si estaba malo, que si no estaba. No lo volví a ver”, le dijo Emilia Girón a la periodista María José Esteso Poves, una de las asistentes a la mesa redonda. Lo que le dijeron a Emilia se lo decían a todas. A pesar de que el niño nacía bien y las madres eran capaces de verlo, rápidamente una enfermera les indicaba que tenían que llevarlo a una incubadora. Al día siguiente le comunicaban a la madre que el bebé había muerto. Nunca más volvían a ver a su hijo.

Llegiu-ne més: 30.000 niñ+s robados

   

Prohibeix interpretar La Muixeranga i l'Himne de la República

Actualitat - Memòria

L'Ajuntament de València prohibeix interpretar La Muixeranga i l'Himne de la República en l'acte d'homenatge a les víctimes del franquisme enterrades en la fosses comunes del Cementiri de València que es es celebrarà el diumenge 18 d'abril a les 12 hores en el Cementiri de València.

Llegiu-ne més: Prohibeix interpretar La Muixeranga i l'Himne de la República

   

Passejada del Front Popular Republicà

Actualitat - Memòria

18 DIUMENGE d'Abril 2010 10.45 / PASSEJADA
“De Fernando de Rosa a Fernando-Komsomol”.
Ens acompanyarà Cristina Escrivà Moscardó, escriptora i Gestora Cultural, amb la col·laboració dels dolçainers.
Recorrerem els carrers que somniaven llibertat, cantarem i reivindicarem els espais republicans.
Preu 8 euros. Cal reservar a Ca Revolta, SANTA TERESA 10, 46002 VALÈNCIA, 963922088, CAREVOLTA.ORG
  
   

No al monòlit als feixistes sobre la fossa comuna

Actualitat - Memòria

Acte en memòria i desgreuge de les víctimes del franquisme soterrades a les fosses comunes del Cementiri general de València
Diumenge 18 d’abril de 2010 a les 12 hores. Porta principal del Cementeri general de València

Han passat 35 anys des de la mort del genocida Francisco Franco, però malgrat tant de temps transcorregut, l’estat espanyol d’aquesta democràcia formal, mai no ha assumit la seua responsabilitat de cercar i recuperar les despulles de les víctimes del genocidi, de rehabilitar-les jurídicament i de jutjar els responsables i col·laboradors d’aquella terrible repressió que causà centenars de milers de morts, com així denuncia, fins i tot, Amnistia Internacional.

Llegiu-ne més: No al monòlit als feixistes sobre la fossa comuna

   

Desde San Miguel seguimos en la lucha

Actualitat - Memòria

Rafel Montaner, diario Levante.  Desde San Miguel seguimos en la lucha. Así se llama el libro en el que la la Universitat de València (UV) acaba de reunir 14 de los artículos que el veterano luchador antifranquista Isidro Guardia (Valencia, 1921) logró sacar clandestinamente de la prisión de San Miguel de los Reyes entre 1949 y 1950 para que fueran publicados en la prensa española en el exilio.
Algunos de los artículos que Guardia envió a España libre, órgano en Francia de la Confederación Nacional del Trabajo (CNT-AIT) en Francia, junto a tres de los muchos que escribió ya fuera de la cárcel para publicaciones cenetistas de México y París, han sido recopilados en un libro en el que los historiadores Salvador Albiñana y Javier Navarro, ambos profesores de la UV, destacan el compromiso por la libertad de Isidro a través de un ensayo sobre el valor histórico de sus artículos y una amplia entrevista con este protagonista de la historia. Navarro agradece que la Universitat haya sido quien publique esta obra, "porque él siempre me ha dicho que la prisión de San Miguel fue la "Universidad del obrero".

Llegiu-ne més: Desde San Miguel seguimos en la lucha

   

Comunicat de la Comissió de la Dignitat

Actualitat - Memòria

Declaració davant la resolució de la Fiscalia General de l’Estat de no instar la revisió del procés a Luís Companys.
Fossar de la Pedrera al cementiri de Montjuïc. Sota l’herba hi ha enterrats milers d’antifeixistes, entre ells el president de la Generalitat Lluís Companys.
Davant la notícia que la Fiscalia General no pensa instar la revisió del procés a Lluís Companys, la Comissió de la Dignitat vol expressar la seva més enèrgica protesta. Creiem que estem davant d’una prova més de la INCAPACITAT de l’Estat espanyol per a) superar la dictadura franquista, com ho han fet els altres països afectats per règims semblants, i b) a complir el seu deure davant la història. És un fet que ens indigna. Continúa
   
   

Pàgina 1 de 4

ACTUALITAT

MÁS VISTO ÚLTIMO MES